Bon dia, aquesta setmana us volem informar que continuant amb la nostra línia de treball, la setmana passada ens vàrem reunir amb l’Associació VoluntACCAD, us deixem un resum de la reunió.
TROBADA TRANSFORMEM VNG- VOLUNTACCAD.
La setmana passada ens vam reunir amb l’associació de voluntàries del Centre d’atenció d’animals domèstics (CAAD) del Penedès-Garraf. Són més de 200 socis, que presten voluntariat al CAAD de Vilafranca del Penedès. El CAAD, depèn econòmicament i funcionalment de la Mancomunitat Penedès-Garraf, formada principalment pels municipis del Garraf i de l’Alt Penedès i presidida actualment per l’alcalde de Vilanova i la Geltrú.
L’objectiu de la reunió era exposar-nos les deficiències que entenen que pateix el CAAD. Ens van exposar queixes en relació amb la precarietat de les instal·lacions del centre i de la sobre població de gossos que a hores d’ara hi ha. Entenen que és urgent millorar i ampliar les instal·lacions, treballar en la difusió i comunicació dels animals que hi ha al CAAD, per procurar més adopcions, i garantir una bona comunicació des del CAAD. Al·leguen que en moltes ocasions no es contesten amb agilitat i diligència les peticions o preguntes amb relació a l’adopció, i fins i tot que és habitual que no es contesti el telèfon del centre. Reclamen més treballadors i amb més vocació per la feina tan particular que fan.
També ens van exposar que hi ha un projecte de la Mancomunitat per millorar les instal·lacions del centre, pressupostat en uns 600.000 euros, però mostren la seva preocupació pels terminis d’execució, ja que encara no s’ha fet res.
Tanmateix, us volem informar i fer partícips com cada mes de les mocions i preguntes que Transformem VNG ha presentat pel proper Ple Municipal del dia 9 d’Octubre.
MOCIÓ PER LA IMPLANTACIÓ D’UNA ROTONDA A LA C-246A A LA CRUÏLLA AMB L’AVINGUDA TORRE DEL VALLÉS.
El barri de l’Aragai està en creixement. I en aquesta darrera fase ha abandonat el model d’habitatges unifamiliars que tradicionalment imperaven al barri, per nombrosos blocs de pisos a la banda nord de la ronda d’Amèrica, de gran alçada i amb molts habitatges en cada edificació. Les primeres promocions ja es van vendre i actualment estan habitades, superant així el barri els 500 habitants.
Les nombroses promocions immobiliàries en construcció simultània, també de grans dimensions fan preveure un creixement demogràfic exponencial i immediat del barri en molt poc temps. Si els sumem amb els conciutadans dels barris veïns de la Collada- els Sis Camins, Fondo Somella i els Pins del Rocallís, estem parlant pel cap baix de 5.200 persones.
Aquest creixement centra novament l’atenció en la deficitària connexió viària amb el municipi i la C-31, que si bé físicament travessa l’Aragai, el perjudici el pateixen diàriament també els veïns de les zones anteriorment mencionades.
La circulació per la zona nord, a les hores punta es troba amb la dificultat que travessa bé per davant de l’escola Ítaca si se circula per l’Avinguda Amèrica/ Ronda Ibèrica, o per davant de l’Institut Dolors Mallafrè i Ros, si se circula per l’avinguda de la Collada, però en qualsevol cas conflueixen ambdues avingudes a la rotonda de carrer Doctor Zamenhof amb Ronda Ibèrica amb les limitacions, restriccions i embussos que això ocasiona, sobretot pels vehicles que necessàriament han de dirigir-se cap a la C-31, ja que no hi ha altra connexió possible.
A les connexions sud, l’avinguda de l’Aragai queda limitada per l’afluència dels estudiants i les famílies al centre escolar dels Franciscans, i resta com a via principal de circulació la C-246-A.Mitjançant una intersecció, possibilita la sortida de vehicles des de l’avinguda Torre del Vallès cap a la C-246-A en dues direccions, sentit Tarragona i Barcelona, a la vegada que ha de possibilitar l’entrada de vehicles des dels dos sentits de circulació, cap a l’Avinguda mencionada, i al mateix temps que ha de conviure amb la circulació normal de la via principal.
Així, actualment aquesta intersecció esdevé un autèntic problema circulatori, en especial a les hores punta de circulació del matí, i malauradament un punt d’alta sinistralitat, atès que a banda de la complexitat circulatòria exposada, agreuja el problema la velocitat a la qual circulen molts vehicles que venen de Cubelles en direcció Barcelona, ja que no troben cap impediment físic a la via que els obligui a reduir la velocitat en arribar a l’esmentada intersecció.
Des del Grup Municipal de Transformem- VNG proposem l’establiment d’una rotonda en aquesta intersecció, al límit del tram de gestió municipal, que obligaria a reduir la velocitat als vehicles que circulen per la C-246-a en arribar a aquest punt, i permetria la incorporació segura a la via per als vehicles que provenen de l’Avinguda Torre del Vallès o abandonen la carretera per dirigir-s’hi. Esdevindria una infraestructura viària al barri puntal per assegurar una connexió àgil i segura, complint també amb una demanda històrica de l’Associació de Veïns de l’Aragai.
Per tot l’anterior, el Grup Municipal de Transformem- VNG planteja el següent punt d’acord:
ACORD:
ÚNIC. Preveure en els pressupostos de 2024 la licitació d’una rotonda a la intersecció entre l’Avinguda Torre del Vallès i la C-246a al límit del tram de gestió municipal.
MOCIÓ PER L’IMPLANTACIÓ DE UN PLA DE SEGURETAT INTEGRAL PER LES PLATGES DE VILANOVA.
Fa anys que el model de socorrisme i salvament a les platges de Vilanova i la Geltrú ha anat quedant obsoleta conseqüència de la sessió de la gestió de la seguretat de les platges a empreses concessionàries amb el preu com a únic criteri d’adjudicació. N’és bona mostra que la darrera licitació la va guanyar una empresa que la seva activitat principal és l’organització d’esdeveniments d’oci.
Això ha provocat que un servei bàsic que és responsabilitat directa de l’Ajuntament, arrossegui avui dia dèficits estructurals en la seva planificació i gestió, i que finalment es traslladen a la prestació del servei a la ciutadania i a les condicions laborals dels professionals del sector. Per consegüent, el risc i l’accidentalitat a les platges de la ciutat va en augment cada any que passa, tant pels usuaris de les platges com pels socorristes que hi treballen.
Amb aquesta premissa, la darrera legislatura aquest Ple va aprovar per unanimitat una moció del Grup Municipal SOM VNG, que acordava evolucionar cap a la internalització del servei, sense que s’hagi materialitzat l’acord. Amb aquest objectiu com a destí final, i coneixedors de les limitacions econòmiques actuals d’aquest consistori, des del Grup Municipal Transformem VNG demanem la creació d’un PLA INTEGRAL DE SEGURETAT PER LES PLATGES DE VILANOVA I LA GELTRÚ.
Es tracta d’un reglament que reguli d’una manera eficient la seguretat de les nostres platges i que assenti uns continguts mínims i requisits específics per optar a la licitació del servei de salvament marítim de la nostra ciutat, no deixant a criteri de les empreses concessionàries els estàndards de seguretat. Ha d’establir els materials de salvament necessaris que faciliten i ajuden els professionals a desenvolupar la seva feina amb total seguretat i efectivitat, tant per a ells com per als usuaris. Ha de preveure, l’actualització, com a mínim progressiva, de les cadires de vigilància en les que els socorristes han de passar llargues jornades, actualment obsoletes, per torres de vigilància en les que els socorristes tinguin unes condicions laborals adients, disposant d’una visió perifèrica de 360 graus i amb vidres que filtrin els raigs U.V. del sol, millorant l’ergonomia de treball del socorrista i l’efectivitat a l’hora de dur a terme la seva tasca de vigilància. I una progressiva substitució dels elements personals de treball dels socorristes, també obsolets, canviant, per exemple, flotadors per taules de salvament, un element que proporciona una gran ajuda als socorristes i facilita el rescat a l’aigua per la seva de la superfície de flotabilitat més ample.
En aquesta línia, s’ha de definir també en aquest projecte una incorporació progressiva d’elements necessaris per a l’atenció ràpida i eficaç en les labors de salvament.
Els ajuntaments més punters en aquest àmbit han incorporat ja vehicles ATV adaptats amb un espai per una llitera per poder traslladar a qualsevol persona fins a la torre de vigilància més propera o fins al vehicle d’emergències sanitàries que hagi acudit per fer el trasllat a l’hospital. Atesa la idiosincràsia de les nostres platges, aquest vehicle es reputa molt més adient a les necessitats locals, gràcies a l’agilitat que ofereix i mida reduïda, respecte a la pick-up que s’utilitza actualment. Aquest vehicle podria disposar de material bàsic d’emergències.
Si bé és cert que no hi ha normativa estatal ni autonòmica que reguli les normes de seguretat aquàtica, existeixen 3 normes bàsiques en l’àmbit del salvament aquàtic, que a les platges d’aquesta ciutat no es compleixen:
1-El socorrista ha de poder arribar a la zona més allunyada que li pertoqui vigilar en un temps màxim de 3 minuts.
2-El socorrista ha de poder escanejar tota la làmina d’aigua que té assignada en un temps màxim de 10 segons.
3-Cada 300 metres seria necessari tenir una torre de vigilància amb equipament de primers auxilis bàsic per poder socórrer a qualsevol persona mentre arriba l’ajuda.
Una altra figura essencial per al correcte funcionament d’aquest Pla de Seguretat Integral, ha de ser la creació del CAP DE SEGURETAT DE PLATGES, un professional de l’àmbit de la seguretat i la prevenció que ha d’estar estretament relacionat i comunicat amb Protecció Civil de VNG i/o amb la Policia Local i els serveis d’emergències.
Ha de ser un treballador Municipal, que s’encarregui de fer complir a l’empresa concessionària del servei totes les normes del Pla de Seguretat i controlar en tot moment el bon funcionament de les instal·lacions i dels professionals de salvament. Entenem a més, que ha d’exigir coordinació entre les labors de socorrisme amb la resta de serveis d’emergències locals; més enllà de si es manté el servei externalitzat o s’internalitza, per fer un treball conjunt, real i efectiu.
Conscients i pragmàtics amb la situació econòmica actual de la ciutat, es planteja com a més viable plantejar, de moment, un model de salvament aquàtic mixt, on el CAP DE SEGURETAT DE PLATGES sigui treballador municipal i els socorristes d’una empresa subcontractada. Això no implica necessàriament la creació d’un nou lloc de treball, atès que pot esdevenir una competència que assumeixi, per exemple, protecció civil. Així tanmateix, des de Transformem VNG entenem que el futur del servei de socorrisme de les platges de Vilanova i la Geltrú passa necessàriament per la internalització del servei, atenent que en essència es tracta d’un servei de seguretat i protecció que es reputa com a fonamental per una vila costanera que esgrimeix les platges com el seu principal atractiu, predicant, a més, un model turístic i familiar de qualitat.
Els precedents ens diuen que tot i els costos econòmics inicials, els Ajuntaments que han fet el pas d’internalitzar aquest servei n’han reduït dràsticament els costos i han millorat exponencialment la prestació d’aquest, fent-ho a més, amb professionals més qualificats i amb condicions laborals molt més dignes.
Per tot això, el Grup Municipal de Transformem- VNG proposa els següents punts d’acord:
ACORDS:
PRIMER. Crear la figura del CAP DE SEGURETAT DE PLATGES.
SEGON. Redactar un PLA DE SEGURETAT INTEGRAL per a les Platges de Vilanova i la Geltrú, que contingui els requisits mínims per optar a la licitació del contracte de socorrisme, amb la col·laboració dels serveis d’Emergències locals, els tècnics municipals i professionals del sector.
TERCER. Que aquest PLA DE SEGURETAT INTEGRAL entri en vigor, preferentment, abans de la pròxima licitació.
QUART. Assolir el compromís de millorar progressivament els elements i el material de seguretat necessaris per al servei de socorrisme.
CINQUÈ. Establir com a objectiu dels anys vinents que el salvament aquàtic de les platges de Vilanova i la Geltrú sigui gestionat íntegrament pel Consistori.
MOCIÓ PER LA RETRANSMISSIÓ DELS PLENS MUNICIPALS EN LLENGUA DE SIGNES CATALANA
En la darrera legislatura aquest Ple municipal va aprovar unànimement en llur sessió ordinària de 12 de setembre de 2022, promoure la interpretació en llengua de signes i l’existència i us de mitjans de suport a la comunicació oral i a la subtitulació en les sessions plenàries, a iniciativa del Grup Municipal de Ciutadans.
Un any després, i havent-se produït un canvi de govern, aquest compromís no s’ha fet efectiu.
Garantir l’accés d’aquestes persones en igualtat de condicions a l’entorn físic, a la informació, a les comunicacions i a d’altres serveis d’ús públic és una obligació de les administracions públiques.
Tant els principis rectors de la Constitució espanyola, com el propi Estatut d’Autonomia de Catalunya, en destaquen la importància entenent-ho com una qüestió de garantia de drets i foment de la inclusió social, remarcant-ne el valor i la contribució a la integració i participació social dels col·lectius amb diversitat funcional.
Motiu pel qual el legislador Català ha avançat en la matèria amb lleis com la 17/2010 de 3 de juny de la llengua de signes catalana, la qual regula l’ús de la llengua de signes catalana i els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes.
Des del Grup Municipal de Transformem VNG, entenem la participació de la ciutadania en el dia a dia de les institucions com una qüestió vital per garantir la bona direcció de les polítiques públiques, especialment en la política municipal, pel que veiem incomprensible que encara no s’hagi dut a terme la interpretació en llengua de signes a les sessions plenàries d’aquest Consistori, més si tenim en compte que no suposa cap despesa prohibitiva i que altres departaments de l’Ajuntament contracten aquests serveis.
Per tot això, el Grup Municipal de Transformem- VNG proposa els següents punts d’acord:
ACORDS:
PRIMER. Ratificar el compromís d’aquest Ple municipal en vers els drets de les persones amb diversitat funcional auditiva.
SEGON. Retransmetre les sessions plenàries de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en llengua de signes catalana a partir de 2024.
PREGUNTES
CONVIVÈNCIA A LA GELTRÚ
Cada any, a principis d’octubre, coincidint amb el final de la temporada d’estiu, l’oci nocturn de la ciutat es desplaça de Baix a Mar cap al Centre Vila i el casc antic de la Geltrú, tenint la plaça Lledoners com a punt neuràlgic.
L’any passat els problemes de convivència i delinqüencials, van ser nombrosos i reiterats, sovint cada cap de setmana.
Quines mesures concretes preveu el govern per evitar aquesta situació i possibilitar el desenvolupament pacífic de les activitats dels locals i establiments d’oci nocturn i, tanmateix, garantir la convivència i el descans veïnal?
PRESTACIÓ DE SERVEIS BÀSICS A LA CIUTAT
Ha arribat al nostre coneixement que els diferents departaments de l’Ajuntament no poden fer front a certes despeses lligades al capítol I, imposant-se un clima d’austeritat, com ara quan de cobrir baixes de personal es tracta.
Quines afectacions s’estan donant en l’actualitat i quines afectacions preveu el govern que pateixin els serveis públics de la ciutat?
Deixa un comentari