DES DE TRANSFORMEM VNG VALOREM POSITIVAMENT LA CONCRECIÓ DE LA UBICACIÓ DEL FUTUR HOSPITAL, PERÒ EXIGIM TRANSPARÈNCIA, CALENDARI I CONSENS
Des de Transformem VNG celebrem que finalment s’hagi concretat la ubicació del futur hospital comarcal de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’una demanda històrica de la nostra ciutat, i és una bona notícia que s’avanci en aquest sentit. Però aquesta celebració no pot fer-nos oblidar que estem parlant d’una infraestructura que s’hauria d’haver construït fa molts anys, i que la seva absència ha tingut i continua tenint un impacte directe sobre la qualitat de vida de milers de vilanovins i vilanovines.
Des de Transformem VNG fa molt de temps que reclamem millores urgents als serveis sanitaris de la nostra ciutat. Els equipaments actuals estan obsolets, sobrecarregats i no donen resposta a les necessitats reals d’una població que ha crescut i que mereix una atenció sanitària digna i de qualitat. Hem denunciat reiteradament la manca d’inversió en els CAPs, la saturació de les urgències i la sensació d’abandó que pateix el Garraf en matèria sanitària. I ho continuarem fent mentre no es produeixin canvis reals i tangibles.
Ara bé, no podem deixar de fer una lectura crítica de com s’ha produït aquest anunci. Una vegada més, una decisió estratègica de primer ordre per a la ciutat ha arribat sense un treball previ compartit amb la resta de grups municipals. Això posa de manifest una manca de consens real en qüestions que haurien de ser de tothom, no d’un sol actor polític. Les decisions que marquen el futur d’una ciutat han de construir-se amb diàleg, amb participació i amb voluntat d’arribar a acords amplis.
Un anunci no és suficient. Cal que aquest pas es tradueixi en compromisos concrets: un calendari clar, un finançament garantit i un pla d’execució creïble. Vilanova i la Geltrú no es pot permetre més retards en una infraestructura que és imprescindible per a la salut i el benestar de la seva ciutadania. Hem vist massa vegades com els anuncis es queden en bones intencions, i la paciència de la ciutadania té un límit.
Mentrestant, mentre l’hospital no sigui una realitat, no podem deixar que la sanitat de la nostra ciutat quedi en espera. És imprescindible reforçar amb més recursos humans i tècnics els CAPs de Vilanova i la Geltrú, que avui ja suporten una pressió assistencial molt elevada i que compten amb infraestructures que fa temps que han quedat desfasades. A més, considerem urgent l’obertura d’un Centre d’Urgències d’Atenció Primària —CUAP— els set dies de la setmana. Aquesta mesura descongestionaria les urgències hospitalàries i oferiria un servei molt més proper i àgil als veïns i veïnes de la ciutat, sense haver de recórrer a desplaçaments innecessaris. No es tracta de solucions provisionals, sinó de mesures necessàries que cal implementar ara i que han de complementar el futur hospital.
Al mateix temps, volem posar sobre la taula una reflexió més àmplia. Massa sovint, les decisions i les prioritats que afecten el nostre territori es continuen marcant des de Barcelona, deixant el Garraf en un segon pla. Cal reivindicar amb força el paper de la nostra comarca i el pes de municipis com Vilanova i la Geltrú, que no poden continuar esperant mentre altres territoris avancen. El Garraf té una població important, una activitat econòmica rellevant i unes necessitats sanitàries reals que mereixen una resposta a l’alçada.
En aquest sentit, exigim també la màxima transparència en la gestió dels terrenys afectats i en l’impacte urbanístic que comportarà l’operació. La ciutadania mereix estar informada en tot moment de com es prendran aquestes decisions i quin impacte tindran sobre el conjunt del municipi.
Des de Transformem VNG continuarem treballant sense descans per reforçar els serveis sanitaris locals, per exigir les inversions que la nostra ciutat mereix i per avançar cap a una sanitat pública veritablement accessible i de qualitat per a tots els veïns i veïnes de Vilanova i la Geltrú. Perquè la salut no és un privilegi, és un dret.
DES DE TRANSFORMEM VNG
EXIGIM SOLUCIONS REALS I IMMEDIATES PER A
LA MOBILITAT DELS USUARIS
DEL TRANSPORT
PÚBLIC DEL GARRAF
Cada matí, molts veïns i veïnes de Vilanova i la Geltrú s’enfronten a una realitat que hauria de fer avergonyir les administracions responsables, autobusos plens fins a rebentar, persones a peu dret als passadissos i, en massa ocasions, gent asseguda a terra intentant arribar al seu lloc de destí. Això passa gairebé cada dia, i des de Transformem VNG fa temps que recollim aquestes queixes ciutadanes que més de una vegada ja hem denunciat i no podem continuar ignorant.
Treballadors i treballadores que fan el trajecte drets durant quaranta minuts, gent gran que no troba on seure, estudiants que arriben cansats abans de posar un peu a classe. Aquestes no són estadístiques, són situacions reals que viuen persones del nostre municipi cada dia, i que reflecteixen un servei de transport públic que no dona resposta a les necessitats de la ciutadania.
A aquesta situació de base, ja de per si preocupant, s’hi afegeix ara l’impacte de les obres al túnel del Garraf entre Sitges i Garraf, que s’allargaran fins al juny i han reduït el servei de l’R2 Sud a tan sols dos trens per hora i sentit entre Vilanova i Barcelona. El pla alternatiu previst no s’ajusta a la realitat, els temps de transbordament no quadren i la informació per als usuaris és clarament insuficient. Quan el servei habitual ja era just, qualsevol obra o imprevist es converteix en una crisi en tota regla.
I és precisament en moments com aquest quan es fa més evident una realitat que al Garraf coneixem de fa molt de temps, som una comarca històricament oblidada i infra subvencionada. Quan tot funciona més o menys, el problema queda tapat sota la resignació col·lectiva. Però quan hi ha un contratemps als serveis habituals, la manca d’inversió i de planificació surt a la llum amb tota la seva cruesa. El Garraf aporta molt a Catalunya en termes econòmics, turístics i demogràfics, però continua rebent molt menys del que li correspon. Això no és acceptable.
Des de Transformem VNG exigim mesures concretes i immediates. En primer lloc, l’augment urgent de la freqüència i la capacitat dels autobusos de primera hora del matí per garantir que cap usuari hagi de viatjar a peu dret o assegut a terra. En segon lloc, un pla de comunicació clar per a tots els afectats per les obres de l’R2 Sud, amb informació honesta i real sobre les alternatives disponibles. I, en tercer lloc, un compromís ferm de la Generalitat de Catalunya i del Govern de l’Estat per abordar de manera estructural la millora del transport públic al Garraf, amb una inversió proporcional al pes real de la comarca.
No demanem privilegis. Des de Transformem VNG demanem el que és just per als veïns i veïnes de Vilanova i la Geltrú i del conjunt del Garraf. La mobilitat és un dret, i continuarem reclamant-lo fins que sigui una realitat per a tothom.
VILANOVA I LA GELTRÚ,
UNA EMERGÈNCIA
HABITACIONAL I SOCIAL
QUE NO POT ESPERAR MÉS
Vilanova i la Geltrú és una ciutat de més de 70.000 habitants. Una capital comarcal amb pes demogràfic, econòmic i social. I malgrat tot, és una ciutat que no disposa d’un alberg per a les persones sense llar, amb els serveis socials al límit de les seves capacitats i sense una alternativa real per a les persones que perden el seu habitatge cada dia. Aquesta és la realitat que des de Transformem VNG volem posar sobre la taula sense embuts.
El sensellarisme a la nostra ciutat no és un fenomen puntual ni invisible. És un problema crònic que any rere any creix sense que les administracions hagin donat una resposta a l’alçada. L’any 2025, els serveis socials municipals van atendre prop de 10.600 persones, un 14,6% de la població de la ciutat, amb una creixent problemàtica relacionada amb l’accés i el manteniment de l’habitatge. Gairebé una de cada set persones de Vilanova va necessitar l’ajuda dels serveis socials l’any passat. D’aquestes, 165 es trobaven en situació de sensellar, de les quals un 32% dormien directament al carrer.
Davant d’aquesta realitat, la nostra ciutat no té un alberg municipal. Quan una persona perd el seu habitatge, quan una família és desnonada, quan algú amb una discapacitat severa o un problema greu de salut mental queda al carrer, els serveis socials han d’improvisar solucions amb recursos insuficients. Els professionals que hi treballen fan autèntics miracles cada dia, però no podem continuar exigint-los que sostinguin amb les seves mans un sistema que estructuralment no dona la resposta que la ciutadania necessita. Un alberg municipal no és un luxe, és una infraestructura social bàsica que una ciutat de la nostra dimensió hauria de tenir des de fa anys.
La manca de primera atenció i d’acompanyament real a les persones desnonades és un altre dels buits que cal omplir amb urgència. L’any 2025 es van atendre 153 llançaments, amb un 19% executats. Darrere de cada percentatge hi ha una persona real, sovint en situació de vulnerabilitat extrema, que es troba al carrer sense un protocol clar d’actuació, sense una xarxa de suport immediat i sense una alternativa habitacional garantida. Això no és acceptable en una societat que es diu avançada.
Però el problema de fons és estructural, i té un nom, la manca crònica d’habitatge de protecció oficial a la nostra ciutat. La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament ha reconegut que a Vilanova i la Geltrú no s’ha fet habitatge protegit de lloguer des del 2009. Més d’una dècada i mitja sense construir ni un sòl habitatge públic de lloguer. Diversos governs han passat per l’alcaldia, de colors polítics diferents, i cap no ha fet d’aquesta qüestió una prioritat real. El resultat és el que tenim, una llista d’espera que no para de créixer i una ciutadania que no pot accedir a un habitatge digne.
I si la manca de construcció és escandalosa, el cas dels pisos de la Rambla Sant Jordi és directament inacceptable. La Generalitat va adquirir aquesta promoció de 107 pisos a finals del 2023, amb l’objectiu de destinar-los a habitatge social, després d’estar més de quinze anys buits. Més de dos anys després de la compra, el bloc de més de 100 habitatges inacabats continua sense que hagin començat les obres d’adequació. I el pitjor de tot, la rehabilitació no es completarà fins a mitjans de 2028, dos anys més tard del previst inicialment. Mentrestant, tenim 107 habitatges buits en una ciutat declarada mercat residencial tens, amb famílies sense sostre i serveis socials desbordats. Des de Transformem VNG denunciem que s’han perdut dos anys i que són 107 oportunitats que es perden de donar alternativa a gent en un moment d’emergència, amb aquesta valoració exigim al Govern de la ciutat que insti a la Generalitat a actuar amb la urgència que la situació requereix.
Davant de tot això, des de Transformem VNG continuem demanant mesures concretes. En primer lloc, la creació urgent d’un alberg municipal per a persones sense llar, amb recursos humans i tècnics suficients per garantir una primera atenció digna i un acompanyament real.
En segon lloc, un protocol d’actuació clar i efectiu per a les persones desnonades en situació de vulnerabilitat o amb discapacitats severes, que impedeixi que ningú es quedi al carrer sense una alternativa.
En tercer lloc, un compromís ferm de l’Ajuntament per impulsar de manera immediata la construcció d’habitatge de protecció oficial, posant fi a més de quinze anys d’inacció en aquesta matèria.
I, en quart lloc, exigim a la Generalitat que acceleri sense més excuses la reforma dels pisos de la Rambla Sant Jordi i que posi fi a l’escàndol de tenir 107 habitatges buits mentre famílies de Vilanova i la Geltrú no tenen un habitatge digne o dormen al carrer.
Vilanova i la Geltrú es mereix una política d’habitatge i de serveis socials a l’altura de les seves necessitats. Des de Transformem VNG continuarem reclamant-ho fins que sigui una realitat.
Deixa un comentari