Bon dia, aquesta setmana us volem informar i fer partícips de les mocions i preguntes que Transformem VNG ha presentat per el proper Ple Municipal del dia 15 de Gener.
MOCIÓ PER L’EXTINCIÓ DELS ABOCAMENT IL·LEGALS DEL TERME MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Vilanova i la Geltrú pateix un problema que s’ha anat cronificant d’abocadors il·legals de tot tipus de deixalles a diversos punts de la ciutat, especialment, a les urbanitzacions periurbanes de la ciutat i als barris radials, on aprofitant el menor trànsit de vehicles i persones, els infractors es desfan discretament de les deixalles abocant-les irregularment en punts poc concorreguts.
En aquests punts, malauradament s’ha convertit en habitual trobar tota classe d’andròmines, deixalles, runes i residus industrials diversos, que es situen tant als peus dels contenidors de la zona urbana de la ciutat, com on encara és més greu; a camins verds o espais naturals, el que provoca una disrupció utilitària, visual i mediambiental.
Bàsicament, s’ha de distingir entre dos grans grups de deixalles; els voluminosos, abandonats a llocs incorrectes per comoditat de l’usuari, i els residus industrials, d’obra o perillosos, abocats il·legalment per falta de permisos i per tal de no fer front als impostos corresponents al seu reciclatge, tals com la runa o el fibrociment que malauradament es troben de manera recurrent abocats a la via pública.
D’aquesta problemàtica n’hem d’atribuir la responsabilitat directa i en primera persona als infractors, els quals amb total menyspreu de les normes, de la convivència i el civisme, i del mínim respecte al medi ambient, abandonen les deixalles conscientment de manera negligent. En vista però de l’atemptat cap als interessos públics que se’n deriven, l’administració pública està obligada a actuar amb la màxima diligència per evitar, i si s’escau pal·liar, les conseqüències que aquestes conductes generen al medi ambient, a la salut pública, a la convivència dels veïns i veïnes de la vila i la imatge de la ciutat. No és suficient instal·lar un cartell que indiqui ‘abocador clausurat’, cal emprendre mesures actives per evitar-ne la reproducció.
Ha arribat el moment de netejar, sanejar i dignificar tots aquests espais urbans i naturals de Vilanova i la Geltrú, i de dotar-nos d’una solució per acabar amb l’abocament il·legal de deixalles definitivament a la nostra Vila.
Per tot l’anterior, el Grup Municipal de Transformem-VNG proposa al Ple de l’Ajuntament l’aprovació de l’acord següent:
ACORD
PRIMER. Detectar i inventariar els punts on es produeixen recurrentment abocaments il·legals al terme Municipal de Vilanova i la Geltrú.
SEGON. Procedir per part de l’Ajuntament a la retirada de deixalles, sanejament, neteja i restauració d’aquests espais, ja sigui com a responsable directe o subsidiari previ requeriment als propietaris en el segon cas.
TERCER. Instar una campanya informativa que faci pedagogia sobre el servei gratuït de recollida de voluminosos a domicili, per tal d’estendre el coneixement al veïnat sobre l’existència del servei, i evitar que s’abandonin aquest tipus de deixalles en abocaments irregulars del municipi.
QUART. Estudiar la instal·lació de sistemes de vigilància i/o dissuasius per tal d’evitar nous abocaments als punts detectats.
CINQUÈ. Augmentar el seguiment i inspecció d’aquests punts per part de l’Ajuntament, amb l’objectiu de garantir que no es tornin a produir abocaments il·legals.
MOCIÓ PER LA CREACIÓ D’UN SERVEI DE TRANSPORT A DEMANDA A LES URBANITZACIONS PERIURBANES DE VILANOVA I LA GELTRÚ
El terme de Vilanova i la Geltrú, tot i que és ampli en extensió (34,09 km2), manifesta un constant abandonament en molts aspectes pel que fa als habitants de les urbanitzacions periurbanes que l’envolten, com ara el transport urbà.
Si bé sectors i barris més cèntrics o propers al nucli del municipi es troben relativament ben connectats mitjançant un servei de transport públic que cobreix diferents línies i que, fins i tot, garanteix connexions amb Barcelona o Sitges, això no és extrapolable al cas de les urbanitzacions periurbanes.
En aquestes últimes, els veïns i veïnes que hi resideixen han d’usar constantment el vehicle privat per a desplaçar-se fins als centres de salut, fer la compra o assistir a qualsevol altre compromís donada la seva situació d’aïllament vers el nucli central de Vilanova i la Geltrú. Conseqüentment, això comporta un impacte directe en les seves relacions socials i diàries.
D’aquesta manera, si bé en molts punts de la nostra geografia s’han adoptat mesures com la d’establir un servei de Transport a Demanda per a protegir els habitants d’aquells nuclis poblacionals més allunyats d’altres àrees de la mateixa regió, al nostre municipi no s’ha pres encara cap mesura similar destinada a l’àmbit de les periurbanes en matèria de mobilitat i connexió.
Val a dir que, en la trentena d’urbanitzacions periurbanes que es troben compreses dins el terme municipal de Vilanova i la Geltrú, hi ha comptabilitzats més d’un miler i mig d’habitatges. Si bé amb la transformació d’alguns horts durant el segle XX les construccions de les periurbanes actuaven com a segones residències, amb el pas dels anys es van consolidar com a residències habituals. Avui dia, i després del 2020 i la crisi sanitària de la COVID-19, el nombre de veïns i veïnes que hi resideixen no cessa d’en increment anar.
A més a més, i en aquesta línia, les persones que hi habiten presenten grans dificultats per arribar al centre del municipi de Vilanova i la Geltrú des d’aquestes urbanitzacions periurbanes, havent de recórrer, principalment, a mitjans poc sostenibles, com el cas dels vehicles privats.
Així, aquest fet que pot semblar fútil per a alguns, també acaba per incidir de forma negativa en la qualitat de vida de les persones que2habiten aquestes zones perquè suposa un endarreriment social, un augment de la desigualtat i un elevat cost ambiental.
Per tant, una bona solució a aquesta problemàtica és la instauració del transport a demanda, que és un sistema de transport públic dirigit a prestar un servei als usuaris que viuen en zones més aïllades i/o allunyades del mateix centre de la ciutat. També cal esmentar que és un servei altament flexible, donat que es planifica d’acord amb les necessitats i preferències dels usuaris en cobrir les rutes i places demandades i no requereix una calendarització d’horaris i freqüències de pas, permetent l’aprofitament màxim dels recursos disponibles.
Pel que fa al seu funcionament, en moltes regions, les persones demanden l’esmentat transport per via telemàtica o telefònica – sempre amb antelació a la prestació del servei– perquè l’oferent pugui determinar quina és la manera més eficaç i eficient d’organitzar els recursos destinats a cobrir la demanda, tant pel vessant del tipus de vehicle com de les places que s’ocuparan. En el cas de fer la demanda de seients a través de via telemàtica, la Generalitat posa a disposició dels municipis i usuaris diverses webs i APPs a cost zero, tals com Sagalés on demand.; Ne-Mi, TADCAT o EL MEU BUS.
D’afegit, cal esmentar que el preu que els usuaris abonen pel trajecte es troba regulat i acotat, amb la qual cosa, es pot conèixer la tarifa abans que els mateixos veïns i veïnes usin el servei. En relació amb això, es pot concretar un preu específic per a cada viatge/servei o que aquest es trobi integrat tarifàriament.
Tot i que la xarxa de transport a demanda no estigui tan estesa com en altres països europeus, la implementació i ús d’aquest servei de mobilitat no resulta aliena en la nostra geografia. Com a exemples, s’ha arribat a adoptar i executar amb èxit a Cadis, Vitòria-Gasteiz, Paterna o, més a prop nostre, a Barcelona, Girona, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Segarra… en definitiva, en més de 730 nuclis poblacionals d’arreu de Catalunya a través de 235 línies amb el suport de la Generalitat de Catalunya, en tant que ofereix les línies de finançament necessàries i, en molts casos, els vehicles perquè el servei sigui sostenible econòmicament i no perjudiqui les arques municipals, incloent-hi també el suport que poden brindar els Consells Comarcals.
Per a oferir algun exemple concret, la marca Clic.cat (prestada per la Generalitat de Catalunya arreu del territori) ha transportat al Gironès un total de 6.138 viatgers des que va començar a operar l’octubre del 2019, amb una mitjana de 28 viatgers en dies laborables i tres línies que connecten els 13 nuclis de població – ciutat de Girona a banda-, oferint servei a uns 9.000 habitants.
Altrament, a l’Alta Segarra, el servei de transport a demanda permet connectar 14 municipis, 13 dels quals tenen menys de 600 habitants. El seu funcionament està comprovat i es presta amb èxit en entorns urbans i periurbans, amb un temps d’espera mitjà de 25 minuts.
Gràcies a la seva implantació al nostre municipi i, en concret, a les àrees periurbanes de Vilanova i la Geltrú, estarem fomentant el benestar i la qualitat de vida de les persones residents, però també estarem reduint i corregint desequilibris i desigualtats entre el veïnat.
En el context de les periurbanes de Vilanova i la Geltrú, el tipus de vehicle més adient per a exercir el servei de transport a demanda és un microbús o una furgoneta, donat que són els únics tipus de transports que poden adaptar-se a la realitat dels carrers d’aquestes àrees, accedir sense dificultats i arribar a totes les parades que es defineixin.
Per finalitzar, tornar a remarcar la flexibilitat del servei, la seva viabilitat econòmica gràcies a línies de suport per part de la Generalitat, però que requereix la cooperació entre Ajuntament i Consell Comarcal per a definir el servei en el context del nostre municipi i assegurar una bona implementació.
Per tot el que s’ha exposat, el Grup Municipal de Transformem VNG proposa al Ple de l’Ajuntament l’aprovació de l’acord següent:
ACORD
PRIMER. Realitzar un estudi per a determinar, a partir del consens veïnal i la viabilitat tècnica, quines poden ser les localitzacions més adients per a establir les parades del servei de transport a demanda en la zona de les periurbanes de Vilanova i la Geltrú, així com determinar-ne els costos.
SEGON. Buscar el finançament pertinent a altres administracions públiques, així com amb la Generalitat de Catalunya.
TERCER. Establir un servei de Transport a Demanda a les urbanitzacions periurbanes de Vilanova i la Geltrú que permeti la connexió entre aquestes i el nucli de la ciutat abans d’acabar l’any 2024.
MOCIÓ PER LA POSADA EN FUNCIONAMENT DELS BUCS D’ASSAIG DEL CENTRE CÍVIC DEL MOLÍ DE VENT
Al mes de juliol de l’any 2010, s’inaugurava el Centre Cívic del Molí de Vent, el darrer dels set equipaments amb què la Xarxa de Centres Cívics Municipals compta a data d’avui. El Centre Cívic esdevenia una realitat després d’anys de lluita veïnal col·lectiva; després d’una quinzena d’anys fent servir l’antic local d’exposició d’autocaravanes ubicat als Jardins de Joan Papiol. El gran creixement que el barri estava tenint des de principis dels anys noranta, requeria un espai més ampli i adient per fer de catalitzador de la vida comunitària en el sector ponent de la vila. El nou Centre Cívic s’ubicaria en un solar adjacent a l’antiga Masia que dona nom al barri, entre el carrer de l’Aigua i l’Avinguda de Francesc Macià, aprofitant l’espai reservat per equipaments col·lectius del Pla Parcial d’Ordenació del Subsector Molí de Vent de l’any 1990, i la ulterior urbanització del sector oest del barri. El nou equipament, tindria un cost de 2.299.000 €, IVA inclòs, i es construiria en nou mesos entre finals del 2009 i principis del 2010. El projecte sorgiria d’un ampli procés participatiu que s’estengué durant sis anys amb veïnat i entitats per definir-ne els usos. La crònica del diari El Punt Avui del 26 de juliol del 2010 on es feia al·lusió a la bona nova, portava per subtítol L’equipament ha estat dissenyat pels veïns del barri i incorpora dos bucs d’assaig de grups de música.
Si cerquem l’esmentat Centre Cívic al web de l’Ajuntament, en trobarem fàcilment llur descripció i característiques. Es parla aleshores de la presència de dos bucs d’assaig a la planta subterrània. Aquests es van concebre precisament a partir de les demandes veïnals recollides inicialment en un taller participatiu celebrat l’octubre del 2005, fixant-ne l’emplaçament en una sessió participativa realitzada al novembre del 2006, amb l’objectiu que hi hagués un espai pels grups musicals del municipi on assajar de manera gratuïta, aprofitant el desnivell que presentava el terreny on s’edificà l’equipament. Això no obstant, en gairebé catorze anys d’ençà que s’inaugurà el Centre Cívic del Molí de Vent, aquests bucs no s’han fet servir mai per a l’ús que inicialment es preveié. Cap grup de música de Vilanova i la Geltrú els ha fet servir, llur únic ús fou exclusivament durant uns mesos de l’any 2022, per emmagatzemar la roba que solidàriament les veïnes del municipi aportaven en el context de la Guerra d’Ucraïna.
Hi ha hagut moltes circumstàncies i pedres al camí que han impedit la posada en funcionament d’aquests bucs. D’un costat la manca de pressupost, la manca de prioritat o l’oblit per part dels gestors públics al capdavant del consistori vilanoví, però també factors lligats a la malasort. Certament, els bucs s’inundaren en dues ocasions, al 2010 i al 2018, deixant els bucs inoperatius, passant per les dues respectives reparacions. Els bucs s’equiparen a finals del 2010 amb dues bateries i aparells de so, perquè els grups musicals que teòricament havien d’emprar-los utilitzessin aquest material, però amb la inundació de l’any 2018, aquest quedà malmès.
El govern de Convergència i Unió tractà, durant la primera legislatura de l’alcaldessa Neus Lloveras i Massana, de cercar una gestió externa dels bucs mitjançant una empresa, descartant-ho finalment, ja que una concessió no era pas viable econòmicament, i començant a explorar un model d’autogestió d’aquests. Des d’aleshores, diversos colors i partits polítics han passat pel consistori, sense que els bucs s’hagin posat en funcionament. Actualment, els bucs estan reparats i llestos per al seu ús, que ben segur molts grups de música de la ciutat farien servir, portant si escau, els seus propis instruments i equips.
Conscients que l’Ajuntament podria difícilment fer front a despeses lligades a la gestió dels bucs, el model més viable de gestió en aquest moment, seria l’autogestió, a partir de l’acord amb la direcció del Centre Cívic si els assajos es donen en horaris on l’equipament estigui obert, i quan el mateix no estigui obert al veïnat, mitjançant la coordinació dels grups usuaris amb l’Associació de Veïnes i Veïns, la pròpia direcció del Centre, o bé cercant la manera que els grups puguin responsabilitzar-se de l’espai, que compta amb una entrada independent, un cop el centre estigui tancat. Pot fer-se partícip també en la gestió de l’ús dels bucs a les gairebé vint entitats que fan servir el Centre Cívic de manera habitual.
Diverses iniciatives han tingut lloc per tractar d’activar els bucs, més enllà de l’acció governamental. És el cas d’una moció defensada al Ple del 20 de maig del 2013 reclamant una proposta de gestió, per part del PSC, o el festival Festibucs, que organitzà l’Associació de Veïns del Molí de Vent al juny de l’any 2017, on participaren diversos grups musicals de la comarca, amb l’objectiu que el veïnat es mobilitzés votant la proposta de la mateixa entitat per posar en funcionament els bucs als pressupostos participatius d’aquell any. Es presentà novament una proposta en la mateixa línia als pressupostos participatius del 2018, que tampoc reeixí en votació popular.
Al territori, disposem de diversos exemples de municipis que compten amb bucs d’assaig municipals, com ara Sant Pere de Ribes o Vilafranca del Penedès. L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú haurà de determinar un reglament d’ús d’aquest equipament, on s’abordin qüestions com ara l’horari, les normes generals de convivència i de funcionament de l’espai, la gestió de les claus d’accés, la consigna de material, elseguiment del funcionament de l’equipament o les sancions. Són diverses les viles que compten amb models d’autogestió per l’ús de llurs bucs d’assaig. En paral·lel, alguns municipis compten amb la gratuïtat d’aquests espais, o bé amb uns preus públics reduïts.
Atesa la manca d’espais gratuïts municipals destinats a l’assaig de grups municipals i la previsible demanda que es produiria, les bones condicions en les quals es troben els dos bucs d’assaig del Centre Cívic del Molí de Vent, i la moderada complexitat que tindria posar en marxa aquest espai, preferentment de manera autogestionada, des del Grup Municipal de Transformem VNG proposem l’adopció del següent acord:
ACORD
PRIMER. Refermar el compromís del consistori i dels grups municipals en la posada en funcionament dels dos bucs d’assaig ubicats al Centre Cívic del Molí de Vent.
SEGON.Instar el govern municipal a elaborar una proposta de reglament regulador de l’ús interior i el funcionament dels dos bucs d’assaig musical ubicats al soterrani del Centre Cívic del Molí de Vent, on es contempli un model d’autogestió, a partir del diàleg amb la direcció del Centre Cívic, de les entitats que en fan ús, de representants del teixit cultural del municipi i dels grups municipals, abans del setembre de 2024.
TERCER. Sol·licitar al govern municipal que porti a Ple durant el tercer trimestre de l’any 2024, l’aprovació inicial del reglament regulador de l’ús dels esmentats bucs d’assaig, a partir del diàleg amb els actors implicats que se’n derivi.
QUART. Posar en funcionament els bucs d’assaig abans que finalitzi l’any 2024.
CINQUÈ. Notificar el present acord a la direcció del Centre Cívic del Molí de Vent i a les entitats que tenen llur seu social en l’esmentat equipament.
PREGUNTES
PRIMERA– Pregunta sobre l’estat de sequera i usos de l’aigua al municipi.
SEGONA- Pregunta sobre el compliment dels terminis de resolució d’expedients i l’atorgament de llicències per part de l’Ajuntament.
Deixa un comentari