Bon dia, aquesta setmana us volem informar i fer partícips de les mocions i preguntes que Transformem VNG ha presentat per el proper Ple Municipal del dia 9 de Setembre.
MOCIÓ PER LA CESSIÓ D’UN ESPAI ADEQUAT PER L’ASSOCIACIÓ DE PERSONES SORDES A VILANOVA I LA GELTRÚ
L’Associació de Persones Sordes de Vilanova i la Geltrú va ser fundada el 1981, i al llarg de la seva trajectòria ha tingut un impacte positiu i significatiu en la societat vilanovina. A més de crear un espai de trobada, convivència i suport mutu per a les persones amb diversitat sensorial, des de la seva creació l’Associació ha contribuït a la promoció cultural i a la inclusió d’aquest col·lectiu a la comunitat.
Des dels seus inicis, l’Associació ha tingut la seva seu en diferents ubicacions, cadascuna d’elles amb les seves limitacions i problemes. Així i tot, en el passat l’Associació va aconseguir tenir més de 100 socis, convertint-se en un referent per a la comunitat sorda de Catalunya.
No obstant això, les condicions actuals amb la ubicació al Centre Cívic de la Geltrú no són les més idònies per acomplir la seva tasca, restringint significativament l’activitat i programació que tradicionalment s’havia anat treballant des de l’entitat, i malauradament, provocant la pèrdua de socis i, per tant, perdent la part nuclear d’aquest projecte.
Actualment, l’Associació es troba en una situació que posa en risc la seva pervivència en el temps i la possibilitat de continuar proporcionant els serveis necessaris i el suport a un col·lectiu vulnerable, format per persones sordes, sordcegues, i amb mobilitat reduïda i que molt sovint pateix la soledat no desitjada, atès que és un col·lectiu al qual la comunicació opera com a barrera social amb les persones parlants sense un traductor de llengua de signes.
Fent un resum de la història d’aquesta Associació, queda demostrada la necessitat de tenir el seu propi espai en un local cedit per l’administració pública, de la mateixa manera que altres entitats amb finalitats socials i culturals d’interès públic ja en disposen. Des de la fundació, l’associació ha ocupat diversos locals cedits per l’Ajuntament i ha passat per diferents situacions;
• Entre els anys 1983 a 1985 l’Ajuntament va cedir un local petit, actualment està destinat a Prevenció i Riscos Laborals de Departament Personal d’Ajuntament. En aquest local, es compartia el bany amb un altre entitat de persones amb mobilitat reduïda i això va provocar alguns problemes de convivència, i després de realitzar una petició al govern, aquest va cedir un local més gran a la mateixa vorera a l’altra entitat.
• Entre els anys 1985 a 2002 l’Ajuntament van traslladar a l’Associació a un local més gran a la mateixa zona (actual local buit al costat de la comunitat de veïns, al darrere a tocar del carrer havana).
En aquest local tenien un petit bar, feien teatre a la sala dels Dansaires i fins i tot tenien una bandera de la comparsa per a l’entitat, en aquestemplaçament feien moltes activitats d’àmbit cultural, fent una important labor de cohesió social, s’ensenyava la llegua de signes, i moltes altres activitats en les quals participaven persones amb discapacitat sensorial de diferents punts de Catalunya. Durant aquests anys va ser l’associació referent per a tota Catalunya, arribant a tenir més de 100 socis amb diversitat sensorial.
• Entre els anys 2000 a 2007 l’Ajuntament va traslladar a l’Associació ala plaça de la Sardana, teòrica ubicació «provisional», ja que feien obresper realitzar millores d’accessibilitat als 3 locals on estaven ubicats finsal moment. Així mateix, també es va desplaçar a la comunitat de veïnsi l’entitat de cadira de rodes. Des del Centre Cívic de la Sardana es vanrebre queixes de l’Associació, i es va expulsar al col·lectiu de la plaçade la Sardana sense cap mena explicació. (Durant aquests anys vanperdre la meitat dels socis).
Un cop acabades les obres d’accessibilitat de l’antiga ubicació del’Associació, en comptes de tornar a on estaven ubicats abans, tal comvan fer les altres dues entitats i que avui dia encara segueixen, els vantraslladar on estan actualment, al Centre Cívic de la Geltrú, durant elgovern de l’alcalde Joan-Ignasi Elena.
• Des que l’Associació està ubicada al Centre Cívic de la Geltrú, hanpassat de ser 50 socis a 30.
Actualment, al Centre Cívic tenen cedit un despatx que només poden utilitzar els dimarts i divendres de 18h a 20h, espai compartit amb altres entitats i que compta amb un aforament màxim permès de 3 persones.
A banda, en els mateixos horaris també poden utilitzar una sala on es poden reunir els socis i fer tallers, però en tenir tan poca flexibilitat, la gran part dels socis no hi acudeixen per incompatibilitat horària. Això està causant que l’Associació s’estigui extingint a poc a poc.
Actualment, l’associació es troba en una situació precària i sense un espai adequat que els permeti realitzar les seves funcions com a entitat social de suport a persones sordes i sordcegues, moltes d’elles amb mobilitat reduïda i de la tercera edat. La manca d’un espai adequat ha afectat negativament el nombre de socis, perdent més de 70 socis en els darrers anys, i ha limitat la capacitat de dur a terme activitats bàsiques com tallers, formacions, i trobades socials.
L’Associació de Persones Sordes de Vilanova i la Geltrú té una sèrie de funcions clau per a la seva comunitat, que contribueixen tant a l’empoderament de les persones sordes com a la seva inclusió en la societat:
• Suport social i emocional, proporcionant un espai segur on les persones sordes poden compartir experiències, rebre suport mutu, i fomentar una xarxa de relacions personals.
• Atenció a famílies d’infants sords, L’associació ofereix suport i orientació a lesfamílies amb infants sords, ajudant-los a entendre millor les necessitats dels seus fills i facilitant-los recursos per afrontar els reptes de comunicació i desenvolupament.Aquests infants i les seves famílies necessiten un espai segur i de confiança on puguin accedir a recursos, tallers de llengua de signes, i activitats que promoguin la seva inclusió social.
• Prevenció de l’aïllament de les persones sordes, una de les funcions més importants de l’Associació és evitar l’aïllament social que sovint pateixen les persones sordes. Mitjançant activitats comunitàries, formacions, i espais de trobada, es facilita la creació de xarxes socials i es garanteix que les persones sordes no quedin marginades en la societat vilanovina. Aquest suport és especialment crític per a les persones de la tercera edat i els infants que, sense aquests serveis, podrien viure en un aïllament social i emocional total.
• Atenció a persones sordcegues. El col·lectiu de persones sordcegues presenta barreres de comunicació i mobilitat encara més grans, fet que sovint els col·loca en una situació de vulnerabilitat extrema. L’associació ha estat un espai d’acollida per aquestes persones, oferint-los activitats i suport personalitzat per millorar la seva qualitat de vida i fomentar la seva autonomia. És imprescindible disposar d’un espai adequat per poder atendre les seves necessitats especials, tant en l’àmbit de la comunicació com en l’accessibilitat.
• Promoció de la cultura sorda, organitzant activitats culturals, tallers, xerrades, i actes socials que permeten a les persones sordes accedir a la cultura i desenvolupar habilitats socials i personals.
• Formació i tallers, ofereixen cursos de llengua de signes, tallers d’inclusió laboral, i formació per millorar la qualitat de vida de les persones sordes.
• Acció social, L’associació actua com a veu per al col·lectiu sord en l’àmbit local i comarcal, treballant per millorar les condicions de vida i promoure l’accessibilitat i els drets de les persones sordes i sordcegues.
• Inclusió i participació, Faciliten la inclusió de persones sordes en activitats municipals, a més de fomentar la seva participació activa en la vida social de Vilanova i la comarca.
El reconeixement de les persones sordes i la seva inclusió a la comunitat no només és un acte de justícia social, sinó que també contribueix a enriquir la vida cultural i social de la nostra ciutat. Un espai adequat els permetria recuperar el nombre de socis, ampliar les activitats, i sobretot, garantir la continuïtat de l’Associació com a punt de referència per a la comunitat sorda de Vilanova i la Geltrú a tota la comarca del Garraf.
Per tot l’anterior, el Grup Municipal de Transformem-VNG proposa al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent:
ACORD
PRIMER. Posar a disposició de l’Associació de sords de Vilanova un local per garantir la continuïtat de l’Associació i de les funcions que duen a terme i assegurar que les persones sordes, sordcegues i amb mobilitat reduïda tinguin accés a un espai adequat.
SEGON. Procurar que tingui el màxim nombre de les següents característiques per poder dur a terme totes les activitats i funcions l’entitat tradicionalment havia dut a terme:
• Que sigui un local exclusiu per a l’associació, assegurant la privacitat i la capacitat de gestionar els espais sense restriccions d’horaris ni d’aforament.
• Que disposi d’il·luminació natural per facilitar la comunicació visual, que és essencial per a les persones sordes.
• Que estigui situat en una zona cèntrica i accessible per a persones amb mobilitat reduïda i sordcegues.
• Que disposi de banys accessibles, una cuina, un despatx per a les reunions de la junta, i sales de diferent mida per a activitats diverses (tallers, assemblees, xerrades, etc.).
TERCER. Que la cessió de l’esmentat local es dugui a terme amb la major celeritat possible i que es contempli la dotació econòmica als Pressupostos Municipals de 2025.
MOCIÓ PER REACTIVAR ELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS A LA CIUTAT DE VILANOVA I LA GELTRÚ L’ANY 2025
D’ençà dels anys vuitanta, es compten amb diferents models d’èxit municipal d’implementació de pressupostos participatius, com pot ser el cas de Porto Alegre. En el context català, s’implementen des de principis d’aquest segle, tenint una important incidència en diversos municipis del territori de divers color polític i nombre d’habitants a partir de la legislatura 2015-2019.
Els pressupostos participatius locals engloben un procés de participació veïnal, on la gent dels barris i les entitats poden presentar i triar a partir del vot, projectes d’inversió en una determinada àrea geogràfica, ja sigui aquesta el conjunt del municipi o una divisió més petita, corresponent a districtes o barris. L’objectiu nuclear d’aquesta iniciativa, no és altre que empoderar al veïnat a partir d’eines de participació política, podent ser proposants partícips en primera persona de la definició de polítiques públiques, definint-les, i alhora, establint llurs prioritats. Posteriorment, aquestes propostes que neixen del veïnat són estudiades i quantificades en termes de costos econòmics i viabilitat pels equips tècnics dels departaments municipals concernits, i finalment sotmeses a votació popular entre els veïns.
A la ciutat de Vilanova i la Geltrú, els primers pressupostos participatius s’implementaren durant l’any 2017, amb una dotació econòmica de 150.000 €. La partida pressupostària assignada s’incrementà a 300.000 € durant la legislatura 2019-2023. No obstant això, els pressupostos participatius del 2023 s’ajornaren, a causa del fet que no s’havien executat els projectes guanyadors dels anys 2021 i 2022, amb l’objectiu de dur-los a terme en aquell exercici, donant lloc a actuacions polèmiques com la dels Jardins de Francesc Macià. En paral·lel, enguany tampoc s’han produït els pressupostos participatius. L’avaluació d’aquesta política permet afinar certes qüestions lligades al model.
D’un costat, cal evitar que aquest instrument es converteixi en una competició entre sectors de la ciutat o entitats per veure qui aconsegueix més vots. Una bona manera de fer-ho és sectoritzant el municipi, i establir dotacions als diferents barris, sigui de manera anual, o de manera rotativa any a any.
De l’altre, cal un seguiment, control i avaluació del procés, per evitar que experiències com les dels pressupostos del 2021 i del 2022 es repeteixin; idòniament, amb participació del veïnat.
El reglament de participació ciutadana de Vilanova i la Geltrú, aprovat definitivament el 12 de febrer de 2019, esmenta els pressupostos participatius en llur article 21. Exposa que l’Ajuntament ha de desenvolupar un procés de participació ciutadana vinculat als pressupostos de la ciutat, establint que la metodologia haurà d’adaptar-se a les necessitats i circumstàncies de cada moment, deixant escrita la voluntat d’assolir l’1% del pressupost municipal.
Existeixen certament, diverses maneres d’elaborar el model d’aquests pressupostos, podent ser de manera interna, sigui encarregant-ho a un tercer o amb els mitjans tècnics propis de l’Ajuntament, o bé a partir del procés obert al veïnat i a les entitats, a partir d’eines de cocreació de polítiques públiques. S’ha de determinar qui pot fer propostes, com és el procés de deliberació, els àmbits o paràmetres mínims als quals s’han d’acollir les proposicions, els tempos i el sistema de votació, entre d’altres.
Pel que fa a la metodologia de votació, la majoria dels municipis catalans aposten per un sistema híbrid que combina la votació telemàtica amb punts de votació presencial –en el cas de Vilanova i la Geltrú, s’habilitaren en el seu dia diversos Centres Cívics per votar telemàticament-, i alhora una minoria aposten encara per no incloure en sistema de votació telemàtic.
El percentatge de la partida pressupostària que destinen els ajuntaments catalans respecte al total del pressupost, pot oscil·lar entre quantitats inferiors a l’1% i arribant fins al 8%. En el cas de Vilanova i la Geltrú, és necessari fer palès, que mai s’ha superat el 0,4% del pressupost. En canvi, són moltes les ciutats europees homologables a la capital del Garraf, les que destinen un pressupost del 5% a aquesta política de participació veïnal. Mentre es té present aquesta xifra a l’horitzó, cal treballar per assolir l’1% marcat al reglament, donant un nou i fort impuls a la possibilitat efectiva per les persones de la ciutat de participar en l’elaboració i deliberació de polítiques públiques locals.
Per tot el que s’ha exposat, des del Grup Municipal de Transformem VNG, proposem el següent:
ACORD
PRIMER. Recuperar els pressupostos participatius a la ciutat de Vilanova i la Geltrú durant l’any 2025.
SEGON. Destinar un 1% del pressupost municipal de l’any 2025 als pressupostos participatius.
TERCER. Efectuar un procés participatiu obert al veïnat per dissenyar el model dels pressupostos participatius.
QUART. Impulsar la creació d’un òrgan o comissió de seguiment, control i avaluació del procés de pressupostos participatius, on hi hagi representació del veïnat.
MOCIÓ PER LA COMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA ROMANÍ I EL RECONEIXEMENT AL POBLE GITANO DEL MUNICIPI
La ciutat de Vilanova i la Geltrú compta amb diversos centenars de famílies pertanyent a la comunitat gitana, sent aquestes unes 80.000 persones arreu de Catalunya, que hi arribaren a Catalunya fa més de sis-cents anys, l’any 1415, constituint un poble dins d’un país. Així doncs, el 8 d’abril, el municipi commemora el Dia Internacional del Poble Gitano, havent organitzat diversos actes, durant els darrers anys, en reconeixement d’aquesta comunitat, tot fent valdre la seva cultura pròpia.
La immensa majoria de veïnes i veïns de la comunitat Roma de Vilanova i la Geltrú, tenen el català o el castellà com a llengua materna. En paral·lel, la llengua pròpia de la comunitat, parlada i apresa en el cas del nostre municipi, generalment a casa o en espais establerts per la mateixa comunitat, és el romaní o romanó. Aquesta llengua, pertanyent a la gran família de llengües indoeuropees, deriva del sànscrit, tot permetent als gitanos de tot el món, entre ells comunicar-se. És parlada arreu d’Europa, comptant amb set grans varietats que agrupen els diferents dialectes, tenint actualment un elevat índex de transmissió generacional en estats dels Balcans, on és la llengua primària de bona part de la comunitat. S’estima que és la llengua materna de cinc milions de persones al món, i en paral·lel, que el saben parlar vora a deu milions d’europeus i europees. El romaní és idioma reconegut a l’estat de Kosovo, així com a Bulgària, Romania, Suècia, Croàcia o Hongria, i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries estableix un seguit de recomanacions per normalitzar l’ús d’aquesta llengua a certs estats membres. A l’estat espanyol, els diferents dialectes de la comunitat, que es formaren incorporant al romanó préstecs lingüístics a partir del contacte amb el català, l’èuscar i el castellà, van desaparèixer fa més de dos segles, fruit de la persecució històrica que ha patit el Poble Gitano al territori. Sí que es conserva, no obstant una part del vocabulari romaní, que barrejat amb estructures gramaticals i mots del català, el castellà o l’èuscar deriva en el que s’anomena caló, o erromintxela a Euskadi. Si bé la gran majoria de membres de la comunitat gitana no parlen caló -que no té intercomprensió mútua amb altres dialectes romanís-, si que en coneixen el vocabulari bàsic. Alguns manlleus del romanó que s’utilitzen en català, poden ser mots com ara “calés, molar, paio, tasca, xaval, xivato, xoriço o xungo”. Avui en dia, no existeix una llengua romaní estandarditzada, malgrat els esforços de la Unió Romaní Internacional, i de filòlegs com l’occitanista Marcel Courthiade, tot i això, s’estan fent passos en aquesta línia, i les variants estandarditzades dels diferents dialectes xerrats al continent europeu permeten una intercomprensió en alt grau. L’Atles de les llengües en perill que edita la UNESCO, cataloga el romanó com a llengua vulnerable, dins de les diferents categories de llengües en perill d’extinció.
En aquest sentit, el reconeixement i la recuperació tant de l’ús del caló català, com d’una varietat estandarditzada del romaní, ha estat una important reivindicació del moviment associatiu gitano del país, quedant així doncsreconegut aquest objectiu en els diferents plans integrals del poble gitano a Catalunya. Actualment, el IV Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya 2017- 2020 es troba prorrogat mentre no s’aprovi el cinquè pla, que començà a elaborar-se l’any 2023. L’actual Pla contempla un seguit d’accions per potenciar l’aprenentatge i la visibilització de la llengua romaní en el Poble Gitano i en el conjunt de la societat catalana. En aquesta línia, l’any 2020, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, publicà un diccionari en imatges català-romaní, que compta amb més de 1.000 paraules de vocabulari bàsic. Altres accions han estat el desenvolupament d’accions formatives en llengua romaní en diferents centres educatius de Catalunya.
El Dia Internacional de la Llengua Romaní és celebrat en diferents municipis del país des de fa anys. Se celebra el 5 de novembre, tenint en compte que aquell dia de l’any 2009, un grup nodrit de lingüistes, professors i persones representants de les entitats gitanes es reuniren a la capital de Croàcia per parlar sobre l’estat de la llengua i treballar per a aconseguir-ne l’oficialitat a Europa, amb l’objectiu de fer visible aquesta causa. Vilanova i la Geltrú és una ciutat compromesa amb la comunitat gitana. Fins fa uns anys, un representant de l’Associació Cultural Gitana feia xerrades als centres educatius del municipi sobre interculturalitat, tractant el fet històric, cultural i lingüístic de la comunitat. A tall de reconeixement a aquesta comunitat tan arrelada a les nostres viles, cal esmentar que cada volta són més els municipis de Catalunya que compten al seu nomenclàtor amb carrers o places “del Poble Gitano”. L’article 42.7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableix que el foment de la cultura gitana és una responsabilitat dels poders públics.
Per tots el que s’ha exposat, des del Grup Municipal de Transformem VNG, proposem el següent,
ACORDS
PRIMER. Reconèixer, per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el dia 5 de novembre com a Dia Internacional de la Llengua Romaní.
SEGON. Penjar la bandera del Poble Gitano al balcó de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el 5 de novembre amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Romaní.
TERCER. Promoure la celebració d’activitats culturals i de difusió sobre la llengua romaní a les dates pròximes al Dia Internacional de la Llengua Romaní.
QUART. Proposar a la comissió de nomenclàtor que aquesta esculli un carrer o plaça del municipi per ser anomenat “del Poble Gitano”.
CINQUÈ. Treballar per establir una activitat extraescolar d’ensenyament en llengua romaní en algun centre escolar de la ciutat, o bé en algun altre espai municipal.
SISÈ. Reprendre els tallers i xerrades de sensibilització sobre la història, cultura i llengua gitanes als diferents centres educatius de la ciutat.
PREGUNTES
PRIMERA– A l’abril, al barri de La Collada-Els Sis Camins la Companyia d’Aigües va obrir diversos forats per dur a terme reparacions i/o millores a la xarxa d’abastament. Avui, aquests socs encara es troben oberts, i d’altres coberts només amb sorra, amb el perill que això comporta pels veïns.
Quins són els motius pels que aquesta intervenció a la xarxa està durant més de quatre mesos? Quan preveu el govern que finalitzin les obres i es tapin els socs de la calçada?
SEGONA- Pregunta sobre l’acomiadament de dos treballadors municipals amb contracte indefinit.
Deixa un comentari