Aquesta setmana volem compartir amb vosaltres diverses notícies i reunions que hem realitzat i mantingut des de principis de Setembre.
VISITA AL BARRI DE L’ARMANYÀ
El passat 12 de setembre, una delegació de Transformem VNG va ser a l’Armanyà, per copsar de primera mà les mancances i deficiències d’aquest barri de Vilanova i la Geltrú.
En una passejada, acompanyats per la presidenta de l’Associació de Veïns, na PepI Cruz, la regidora Maria Luz Roca, en Gregori Torres –ambdós fortament vinculats al barri-, i en Marc Segarra van poder anotar les demandes més prioritàries del barri.
Aquestes abasten la neteja viària, la jardineria, la manca de manteniment de les voreres, però també qüestions d’accessibilitat.
L’equip de Transformem VNG es va comprometre a treballar i fer el que estigui a la seva mà perquè les demandes més prioritàries puguin esdevenir una realitat a mig terme, a partir de la seva capacitat d’incidir en el govern de manera externa, gràcies a l’altaveu que el veïnat l’hi va conferir al consistori de la ciutat.
El partit, en procés d’arrelament al barri, compta amb diversos militants en aquest sector que ha patit importants canvis en les darreres dècades i que pateix una certa deixadesa des de fa anys per part de l’Ajuntament del municipi.
Es tracta de la segona visita del Grup Municipalista al barri. Durant la primavera de l’any 2023, Transformem VNG va ser present a la plaça de les Acàcies, on un grup de militants van instal·lar una paradeta amb l’objectiu de fer arribar el seu projecte polític a l’Armanyà.
Així doncs, aleshores, els i les militants, van poder conèixer i tenir constància de les propostes i queixes del veïnat a tenir en compte per l’elaboració del programa electoral.
El barri el formen 27 blocs de pisos amb un màxim de planta baixa i quatre alçades, que formen el nucli històric del barri. Aquest s’encabeix entre l’avinguda Vilafranca, l’escola Ginesta, la Ronda Ibèrica i la Rambla Pep Ventura.
En paral·lel, el barri ha crescut significativament durant el present segle, amb l’edificació d’habitatges plurifamiliars a l’oest de la Rambla Pep Ventura. Aquest procés de creixement segueix en curs amb la urbanització del Llimonet II, quasi a tocar del barri del Tacó.
Segons la classificació que en fa l’Ajuntament, el barri de l’Armanyà, en sentit ampli, arriba fins a la Rambla dels Països Catalans -just sota el Tacó-, i fins al carrer de la Masia d’en Frederic. Tot el barri té més de 1.700 habitants.
El Grup Municipalista fa valdre la feina que fan els i les Associades de l’entitat veïnal de l’Armanyà, així com la seva presidenta, la Pepi Cruz, fervent treballadora per la cohesió social del barri així com per un Armanyà més digne pel que fa a manteniment i neteja.
L’Associació compta amb un local cedit l’any 1990 per la Generalitat de Catalunya, que es troba enfront de l’institut Joaquim Mir, on fa les seves reunions i es porten a terme tallers i activitats, com ara l’Espai Memòria, en el marc del projecte Teixint barri.
SITUACIÓ DE LA COMUNITAT SORDOMUDA A VILANOVA I LA GELTRÚ
Al següent vídeo n’Eric, secretari de l’Associació Cercle de sords de Vilanova i la Geltrú ens explica quina és la situació d’aquest col·lectiu actualment i les seves necessitats.
El vídeo està gravat en la seva llengua de signes, tot i que al final teniu un resum del que l’Eric ens explica.
El no ser entès o no poder entendre als altres és una problemàtica molt gran que pateix aquest col·lectiu cada dia i en molts casos el no poder reunir-se i tenir tertúlies o activitats acaba produint situacions de Soledat no Desitjada.
LA VEU DELS BARRIS SETEMBRE
DEL MURALISME COMUNITARI I LES MICROIDENTITATS
DE BARRI
En les darreres dècades hem assistit a escala global un desenvolupament exponencial de l’art urbà. Aquest s’entrellaça amb la identitat local, reorganitzant l’espai dels barris, creant entorns amables i incidint en els imaginaris col·lectius. D’ençà dels anys seixanta, l’evolució de l’art públic ha generat una sort de pràctica d’intervenció en l’àmbit urbà, amb un fort component social i una intenció participativa.
Entenem l’art públic com el conjunt de pràctiques estètiques que intervenint sobre un territori, desencadenen mecanismes socials i individuals d’apropiació de l’espai, que contribueixen a coproduir el sentit de lloc. L’art urbà esdevé un procés de monumentalització de la ciutat.
L’espai públic és en efecte l’escena en la qual es desenvolupa la interacció social, promovent els comportaments cívics i de solidaritat. És alhora l’indret en què es produeixen els processos d’apropiació de l’espai que permeten a les veïnes i veïns desenvolupar el sentit de pertinença al lloc i a la col·lectivitat social. S’entenen, tanmateix, els barris com a espais amb personalitat dins dels municipis i com a llocs carregats d’afectivitat; sobre la base d’aquests, es desenvolupa la vida pública i comunitària, articulant-se la representació veïnal.
Des del camp de la gestió pública, i principalment arran de la Nova Gestió Pública, l’embelliment de les ciutats a través de l’art urbà es presenta com a cosa moderna i democratitzadora; tothom pot tenir-hi accés. La promoció d’aquest art dona més vida als espais públics, contribuint al fet que n’augmenti l’ús.
No hem pas d’en contrapartida obviar, que moltes polítiques públiques que han emprat l’art urbà com a pal de paller, han causat un augment dels processos de mercantilització i gentrificació en moltes ciutats europees. Tractant-se de polítiques amb un impacte elevat i cost reduït, l’art urbà s’uneix aquí a altres experiències d’estetització de la vida urbana, com ara el turisme o la gastronomia, per transformar les ciutats en espais exclusius de consum de població de rendes altes i mitjanes. Parlem en aquests casos d’iniciatives que provenen de circuits oficials, i que cerquen estratègicament il·luminar determinades zones de les ciutats per interès comercial, immobiliari o turístic.
En paral·lel trobem murals pintats per artistes individuals, entitats o associacions de barri o comunitàries, que responen a la necessitat d’expressar la identitat local, allunyant-se del màrqueting urbà. No es prioritza conseqüentment tant la qualitat de l’obra efectuada, sinó el procés de creació en la comunitat i amb aquesta.
Cada mur és una història, podent recollir temàtiques de caràcter purament lúdic o estètic, o incloure denúncies socials, establir espais de pertinença microlocal, recordar personatges o història local.
Els murals són eines que poden fer al·lusió a la celebració, a la redempció, la denúncia o alreconeixement.
Quan es parla de redempció, s’enfoca el cas dels barris més oblidats o estigmatitzats, en el marc d’una estratègia d’il·luminació i estetització de zones ignorades.
La denúncia pot emmarcar-se en la contraposició dels barris amb el poder polític i econòmic.
La implementació del muralisme comunitari pretén celebrar els vincles, entès com a reconeixement de la vida en comú. El veïnat n’identifica els elements; els i les artistes posen el seu talent a disposició de la narrativa del barri. Aquest acte de comunicació dels valors locals i de barri adquireix una importància vital, ja que l’acció comunicativa no resideix tan sols en el mural un cop aquest ha estat confeccionat, sinó en la mateixa pràctica de pintar-lo, a partir dels importants vincles que n’emanen. Parlem en conseqüència de riques experiències que giren entorn de la creativitat i la col·laboració veïnal.
Vilanova i la Geltrú compta amb diversos murals en el seu nucli urbà, en heterogenis indrets ubicats. Des de ponts o murs d’escoles i instituts, passant per la Placa de Soler i Carbonell, la placa de Cal Ganeta, el carrer de Pere Jacas o la plaça de la Diputació. Alguns d’aquests són un reconeixement a la cultura popular, a la memòria històrica i les lluites col·lectives, mentre que d’altres responen a un procés d’estetització més general. El catàleg municipal de murs per a la realització d’obres d’art mural, compta amb setze parets. Deu d’aquestes són lliures, mentre que sis gaudeixen d’un especial interès. Aquest catàleg del «Project G», fou impulsat durant l’any 2015.
En definitiva, cal d’una banda una bona gestió participativa i interdepartamental de les polítiques públiques d’iniciativa local d’estetització urbana a partir de l’art mural. Així com de l’altra, apostar i donar suport a aquelles iniciatives veïnals i de les entitats encarades al muralisme comunitari, que suposen una forta manera d’exercir la ciutadania, a partir de les sinergies entre l’apropiació de l’espai, l’esperit crític i la cultura com a recurs, habilitant experiències potencialment emancipadores per al veïnat i els barris.
En aquesta línia i amb aquest mateix redactat, el grup municipal de Transformem VNG va presentar durant el mes d’abril d’enguany una moció al Ple de Vilanova i la Geltrú demanant l’adopció d’un seguit de compromisos vetllant per la reactivació de la Comissió tècnica del Project G, per revisar i actualitzar el catàleg de parets reservades per a l’art urbà, apostant per l’execució d’ofici de nous murals, com a estratègia de cultura i enfortiment de la memòria històrica local, a partir de polítiques de participació veïnal, i del treball interdepartamental entre els diferents serveis de l’Ajuntament, i alhora, incentivant i donant suport a iniciatives veïnals i comunitàries que apostin pel muralisme comunitari.
Celebrem la iniciativa de l’Ajuntament de confeccionar pròximament un mural als blocs de Sant Joan, de la mà del reconegut artista Nil Safont. Volem confiar que el procés participatiu que s’està duent a terme amb el veïnat del barri per definir el projecte, està a l’altura, tot implicant les persones en la confecció de l’obra per plasmar de manera fidedigna la identitat del barri i la història comuna d’aquest sector del municipi.
Des de la seva gènesi, Transformem VNG ha apostat per fomentar l’art mural com a eina per a la memòria històrica als barris, així com en tant que eina cultural, a partir del disseny i l’execució de murals que reivindiquin i recordin episodis de la memòria col·lectiva del municipi. Desitgem que a partir de la implicació social, iniciatives com les dels blocs de Sant Joan, no quedin en un fet aïllat, i que als diferents barris del municipi es generin processos de baix a dalt o, que en cas de ser iniciativa del nostre Ajuntament, comptin sempre amb una participació real i efectiva d’entitats i veïnat.
Martín Tribaldos Coordinador de Transformem VNG al barri de Sant JoanMarc
Segarra Portaveu de Transformem VNG a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Deixa un comentari