Aquesta setmana us volem informar i fer partícips de les mocions i preguntes que Transformem VNG ha presentat per el proper Ple Municipal del dia 07 de Abril de 2025.
MOCIÓ PER A LA REFORMA DEL REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
El Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar de manera inicial el Reglament de Participació Ciutadana el 30 de juliol de l’any 2018 per unanimitat, aquest s’aprovaria definitivament i entraria en vigor el febrer de 2019, substituint el reglament de Participació Ciutadana de l’any 2000.
Per entendre l’actual reglament, cal en primer terme aturar-nos en llur procés d’elaboració. El maig del 2016, s’aprovà al Ple la creació d’una comissió per estudiar la modificació i adequació de tots els reglaments de l’Ajuntament. A partir d’aquest punt, es van actualitzar reglaments, com ara el del/a Defensor/a de la Ciutadania, o el que ens incumbeix en aquest text, el de Participació Ciutadana. Aleshores, es demanà una subvenció a la Diputació de Barcelona perquè una empresa ajudés a la redacció. Així doncs, l’empresa Iniciatives i Dinàmiques Comunitàries (INDIC), participaria del procés. Es van fer quatre sessions participatives de treball, prenent com a base el reglament tipus de participació ciutadana de la DIBA, adaptant-lo en efecte a les casuístiques i particularitats de Vilanova i la Geltrú. Es reberen en paral·lel aportacions dels diferents grups municipals d’aleshores, fruit d’un debat i treball extens, i s’adequà a qüestions jurídiques, tenint en compte que la normativa havia deixat certs elements del reglament del 2000 obsoletes. El nou reglament constituïa, tanmateix, una aposta per adaptar-se a les noves polítiques públiques de participació de l’Ajuntament, incorporant mecanismes de participació veïnal que ja s’estaven duent a terme, com ara les Assemblees Municipals Obertes (AMOs), els pressupostos participatius, o l’alcalde/essa als barris, no estant aquestes incloses al reglament. S’incorporaren qüestions lligades als drets de la ciutadania, o, d’altra banda, la possibilitat d’iniciativa popular indirecta.
Entenem per iniciativa popular indirecta, el fet que les veïnes i veïns amb dret a sufragi actiu a les eleccions municipals, puguin presentar propostes d’acords o actuacions, emmarcades en l’àmbit competencial de l’Ajuntament, sent aquestes subscrites pel 5% de les veïnes amb dret a participar-hi. S’incorpora que les taules, meses, comissions de seguiment, s’han d’actualitzar en cada mandat, si no es donen per dissoltes. Es fa també referència als recursos que fa servir l’Ajuntamentper promocionar la participació ciutadana. S’inclou el fet que puguin intervenir fins a tres veïnes i veïns en finalitzar el Ple, intervenció d’entitats al Ple que no estiguin registrades, o es pren consideració de les noves tecnologies en el camp de la participació ciutadana.
Durant l’any 2023, a cavall entre l’onzena i la dotzena legislatura del consistori vilanoví, es modificar l’article 22 del Reglament de Participació Ciutadana, que regula les intervencions ciutadanes al Ple municipal, per incloure-hi els sindicats.
Els instruments recollits al Reglament de Participació Ciutadana donen moltes possibilitats i, ben utilitzats, poden portar-nos cap a una democràcia més participativa, amb una democràcia de dimensió directa a l’horitzó. Es tracta d’eines perquè d’un costat, s’escolti permanentment al veïnat, i perquè aquest s’impliqui i participi de l’elaboració de polítiques públiques en tant que actor directe, sigui quin sigui el color polític del govern, mentre de l’altre es pugui fiscalitzar la feina del govern i consistori. És igualment innegable, que l’aplicació de molts dels mecanismes depenen del govern o de la voluntat dels càrrecs polítics.
Durant els darrers mesos, l’actual govern municipal ha apostat per exemple per la creació dels Consells de Barri, o ha descartat continuar treballant en els pressupostos participatius tal com l’actual Reglament de Participació Ciutadana els concep. En paral·lel, el Ple de juliol del 2023 aprovà una moció del Grup Municipal de Transformem VNG per implementar les regidories de barri, proposta ulteriorment recollida pel govern de PSC i Comuns en l’actual Pla de Mandat.
Cal consegüentment obrir un debat sobre l’actualització dels instruments de participació ciutadana recollits al Reglament, així com si escau incorporar-ne de nous. A tret d’exemple, és d’interès avaluar incloure la descentralització política des d’un punt de vista territorial, amb la figura de regidors/es de barri, establint-ho com a una pràctica que no depengui únicament de la voluntat del govern de torn. Es poden revisar també qüestions que no es compleixen actualment, o incorporar més mecanismes d’avaluació i seguiment.
Per tot el que s’ha exposat, el Grup Municipal de Transformem VNG, proposa l’adopció del següent acord,
ACORD
PRIMER. Impulsar la creació d’una Comissió per a l’estudi de la idoneïtat de l’actual Reglament de Participació Ciutadana, amb participació dels diferents grups municipals que conformen el consistori, així com de l’equip tècnic del Servei de Participació, amb l’objectiu de determinar si cal actualitzar-lo.
SEGON. Treballar per elaborar un nou Reglament de Participació Ciutadana, a partir de la implicació veïnal i de les entitats, en cas que la Comissió per a l’estudi de la idoneïtat de l’actual Reglament de Participació Ciutadana, determini que cal actualitzar-lo.
MOCIÓ PER EXIGIR LA GRATUÏTAT DEL PEATGE DE VALLCARCA DE LA C-32 EN ELS DESPLAÇAMENTS DIARIS D’ANADA I TORNADA
A finals de gener de 2023, s’anunciava la convocatòria d’una manifestació en forma de marxa lenta des de l’aparcament de Ronda Europa, passant per la C-32 i fins a Sitges, una jornada de protesta que comptava amb el consens de les administracions públiques del Baix Penedès i Garraf, els principals Sindicats, entitats veïnals i plataformes ciutadanes. Una acció transversal dels territoris del Baix Penedès i el Garraf després de trenta-un anys amb el veïnat de les seves comarques pagant un peatge abusiu per realitzar els seus desplaçaments diaris d’anada i tornada a la feina o per estudis.
Actualment, la situació dels peatges certament ha millorat vers la d’aquell moment. La gratuïtat del tram entre el Vendrell i Cubelles, tot i les barreres tecnològiques per fer-lo efectiu, ha propiciat passar d’una mitjana de set-cents vehicles diaris a tres mil cent diaris entre setmana. Precisament, la necessitat de disposar de teletac o l’aplicació awai és el que encara actua de fre per tal d’aconseguir arribar als cinc mil vehicles diaris, descongestionant així la C-31 i oferint una via segura als conductors. Respecte al peatge de Vallcarca, aquest 2025 la tarifa bàsica per a vehicles de dos eixos s’ha enfilat fins als 8,19 euros/viatge, que en cas de tractar-se de viatges d’anada i tornada al mateix dia i utilitzant els mitjans tecnològics abans esmentats, es pot reduir en un 50% el preu.
Fa trenta-tres anys que estalviar-se cent tretze corbes per anar a treballar o estudiar a Barcelona des del Garraf o el Baix Penedès, té un cost prohibitiu pels veïns, avui un mínim de 8,19 euros de peatge diaris en el millor dels casos. Una mesura del tot insuficient tal com demostren les xifres. Des de la implantació del descompte, s’ha passat d’una mitjana de sis mil sis-cents vehicles diaris a set mil cinc-cents, un augment escassament del 13%. Aquest fet, no només constitueix una injustícia i un greuge pels veïns dels municipis afectats, sinó que actua com a fre a l’arribada d’empreses, activitats econòmiques i a la dinamització econòmica en general. Si bé els operadors econòmics veuen un potencial en el nostre territori, el sobrecost logístic dels peatges suposa una línia vermella per a molts d’ells.
Així les coses, aquesta concessió administrativa que depèn directament de la Generalitat de Catalunya, resta adjudicada i fins al 2039 en mans d’Aucat, propietat d’Abertis, controlada aquesta pel Grup ACS, pel que esperar al fet que aquesta finalitzi sense solucions a curt termini pels usuaris, no és una opció viable pel nostre territori.Baix Penedès i Garraf xifren el cost d’alliberar aquest peatge entorn dels 15 milions d’euros, xifra controvertida amb el Departament de Territori de la Generalitat, que continua defensant que una potencial gratuïtat incrementaria notablement els usuaris de la via i conseqüentment els costos del servei, sense oferir però xifres concretes.
Finalment, el greuge econòmic que aquest peatge suposa pels veïns i veïnes del Garraf, s’ha d’emmarcar en l’actual context de crisi del transport públic a la comarca, amb la R2 Sud que hauria de ser l’alternativa predilecta dels usuaris a aquest trajecte en cotxe totalment inoperativa, i un servei d’autobús interurbà amb les línies e15.1 i e15.2 insuficient per satisfer la demanda existent de connexions amb Barcelona o a qualsevol ciutat de l’Àrea Metropolitana. Un context de mobilitat que submergeix al veïnat del Garraf que necessita desplaçar-se diàriament a Barcelona per feina o estudis en un malson diari.
Per tot l’anterior, el grup municipal de Transformem VNG proposa al ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el següent,
ACORD
PRIMER. Requerir al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya a quantificar el cost d’alliberar el peatge de Vallcarca de l’autopista C-32, justificant, tanmateix, la xifra resultant.
SEGON. Exigir al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya a alliberar el peatge de Vallcarca de la C-32 a curt termini, atesos els greuges personals i econòmics que pateixen les comarques del Garraf i el Baix Penedès, i el seu veïnat.
TERCER. Instar a la Generalitat de Catalunya a consensuar amb les administracions locals i comarcals del Baix Penedès i el Garraf, la fórmula òptima per garantir la gratuïtat del peatge als veïns d’aquestes comarques de manera immediata, de manera similar a la que permet als veïns del Berguedà gaudir de la gratuïtat del túnel del Cadí.
QUART. Demanar al Departament de Territori un compromís ferm i integral amb la comarca del Garraf en matèria de mobilitat i infraestructures viàries, que posi fi als greuges endèmics que en aquest àmbit ha patit històricament la comarca.
CINQUÈ. Comunicar aquest acord als Ajuntaments del Garraf i el Baix Penedès, als Consells Comarcals del Garraf i el Baix Penedès, i al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.
MOCIÓ PER A LA INSTAL·LACIÓ DE PUNTS D’INTERCANVI DE LLIBRES I EL FOMENT D’AQUESTA PRÀCTICA A VILANOVA I LA GELTRÚ
L’intercanvi de llibres, també conegut sota el terme anglosaxò bookcrossing, és una pràctica consistent en compartir llibres entre les veïnes i els veïns en espais públics, on s’alliberen en punts a tals efectes habilitats perquè d’altres persones se’ls puguin trobar, i si de llur interès són, prendre’ls i llegir-los. Es tracta de que el veïnat desi en aquestes minibiblioteques llibres que ja ha llegit i no li fan servei, en el que esdevé una cadena humana anònima i desinteressada de circulació lliure de llibres.
Existeix un web oficial de bookcrossing, on les persones que participen d’aquesta iniciativa poden inscriure el llibre que comparteixen amb el veïnat, així com s’hi pot fer seguiment del recorregut dels volums en circulació.
Aquesta eina de Nova Gestió Pública compta en efecte amb una doble vessant, tant sociocultural com de sostenibilitat. En primer terme, promociona la cooperació i la cultura en parcs, places i carrers, trencant amb la idea de que els llibres queden reservats a espais institucionals com poden resultar les biblioteques, generant un sobrevingut interès en el vianant, creant alhora marcs espontanis de socialització. D’altra banda, és una aposta clara per reciclar i reutilitzar.
La descrita política de foment de la lectura, cada volta compta amb més adeptes a les ciutats europees, experimentant un enorme creixement durant la darrera i present dècada. Cal exposar que les formes de posada en pràctica han estat variades. A tret d’exemple, a Elx l’Ajuntament posa directament els llibres a disposició del veïnat en minibiblioteques, a partir d’un treball amb llurs biblioteques municipals. Altres municipis assignen a cada minibiblioteca un gènere literari o temàtica.
A Vilanova i la Geltrú existia una minibiblioteca reglada davant de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, així com hi ha diverses iniciatives espontàniament sorgides de la mà del veïnat, amb punts d’intercanvis que han arrelat en major o menor grau, que van i tornen en el temps, com ara a la cruïlla entre el carrer de Barcelona i el de la Creu al barri de la Geltrú, al carrer de la Mercè al Centre Vila, o a tocar del carrer del Gas.
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú té capacitat amb els seus mitjans propis per adquirir o confeccionar armariets resistens a vent i pluja perquè serveixin com a punts d’intercanvi veïnal de llibres, així com pot cercar línies de finançament permetent-ho a partir d’altres administracions com ara la Diputació de Barcelona.
Per tot l’anterior, el grup municipal de Transformem VNG proposa al ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el següent,
ACORD
PRIMER. Estudiar per part de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú les diferents opcions per establir un sistema d’intercanvi de llibres.
SEGON. Traslladar les conclusions de l’estudi on hi constin el mètode triat, els punts d’intercanvi de llibres que s’instal·laran i el calendari decidit a la Comissió Informativa de Polítiques de la Ciutadania i Acció Comunitària.
PREGUNTES
PRIMERA– Sobre el sensellarisme al municipi.
SEGONA– En relació al col·lapse de les línies e15.1 i e15.2 de bus.
Deixa un comentari