
Aquesta setmana us volem informar i fer partícips de les mocions i preguntes que Transformem VNG ha presentat per el proper Ple Municipal del dia 5 de Maig de 2025.
MOCIÓ PER A LA REFORMA DEL REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

El Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar de manera inicial el Reglament de Participació Ciutadana el 30 de juliol de l’any 2018 per unanimitat, aquest s’aprovaria definitivament i entraria en vigor el febrer de 2019, substituint el reglament de Participació Ciutadana de l’any 2000.
Per entendre l’actual reglament, cal en primer terme aturar-nos en llur procés d’elaboració. El maig del 2016, s’aprovà al Ple la creació d’una comissió per estudiar la modificació i adequació de tots els reglaments de l’Ajuntament. A partir d’aquest punt, es van actualitzar reglaments, com ara el del/a Defensor/a de la Ciutadania, o el que ens incumbeix en aquest text, el de Participació Ciutadana. Aleshores, es demanà una subvenció a la Diputació de Barcelona perquè una empresa ajudés a la redacció. Així doncs, l’empresa Iniciatives i Dinàmiques Comunitàries (INDIC), participaria del procés. Es van fer quatre sessions participatives de treball, prenent com a base el reglament tipus de participació ciutadana de la DIBA, adaptant-lo en efecte a les casuístiques i particularitats de Vilanova i la Geltrú. Es reberen en paral·lel aportacions dels diferents grups municipals d’aleshores, fruit d’un debat i treball extens, i s’adequà a qüestions jurídiques, tenint en compte que la normativa havia deixat certs elements del reglament del 2000 obsoletes. El nou reglament constituïa, tanmateix, una aposta per adaptar-se a les noves polítiques públiques de participació de l’Ajuntament, incorporant mecanismes de participació veïnal que ja s’estaven duent a terme, com ara les Assemblees Municipals Obertes (AMOs), els pressupostos participatius, o l’alcalde/essa als barris, no estant aquestes incloses al reglament. S’incorporaren qüestions lligades als drets de la ciutadania, o, d’altra banda, la possibilitat d’iniciativa popular indirecta.
Entenem per iniciativa popular indirecta, el fet que les veïnes i veïns amb dret a sufragi actiu a les eleccions municipals, puguin presentar propostes d’acords o actuacions, emmarcades en l’àmbit competencial de l’Ajuntament, sent aquestes subscrites pel 5% de les veïnes amb dret a participar-hi. S’incorpora que les taules, meses, comissions de seguiment, s’han d’actualitzar en cada mandat, si no es donen per dissoltes. Es fa també referència als recursos que fa servir l’Ajuntament per promocionar la participació ciutadana. S’inclou el fet que puguin intervenir fins a tres veïnes i veïns en finalitzar el Ple, intervenció d’entitats al Ple que no estiguin registrades, o es pren consideració de les noves tecnologies en el camp de la participació ciutadana.
Durant l’any 2023, a cavall entre l’onzena i la dotzena legislatura del consistori vilanoví, es modificar l’article 22 del Reglament de Participació Ciutadana, que regula les intervencions ciutadanes al Ple municipal, per incloure-hi els sindicats.
Els instruments recollits al Reglament de Participació Ciutadana donen moltes possibilitats i, ben utilitzats, poden portar-nos cap a una democràcia més participativa, amb una democràcia de dimensió directa a l’horitzó. Es tracta d’eines perquè d’un costat, s’escolti permanentment al veïnat, i perquè aquest s’impliqui i participi de l’elaboració de polítiques públiques en tant que actor directe, sigui quin sigui el color polític del govern, mentre de l’altre es pugui fiscalitzar la feina del govern i consistori. És igualment innegable, que l’aplicació de molts dels mecanismes depenen del govern o de la voluntat dels càrrecs polítics.
Durant els darrers mesos, l’actual govern municipal ha apostat per exemple per la creació dels Consells de Barri, o ha descartat continuar treballant en els pressupostos participatius tal com l’actual Reglament de Participació Ciutadana els concep. En paral·lel, el Ple de juliol del 2023 aprovà una moció del Grup Municipal de Transformem VNG per implementar les regidories de barri, proposta ulteriorment recollida pel govern de PSC i Comuns en l’actual Pla de Mandat.
Cal consegüentment obrir un debat sobre l’actualització dels instruments de participació ciutadana recollits al Reglament, així com si escau incorporar-ne de nous. A tret d’exemple, és d’interès avaluar incloure la descentralització política des d’un punt de vista territorial, amb la figura de regidors/es de barri, establint-ho com a una pràctica que no depengui únicament de la voluntat del govern de torn. Es poden revisar també qüestions que no es compleixen actualment, o incorporar més mecanismes d’avaluació i seguiment.
Per tot això, el Grup Municipal de Transformem-VNG proposa al Ple de l’Ajuntament l’aprovació de l’acord següent:
ACORDS
PRIMER. Impulsar la creació d’una Comissió per a l’estudi de la idoneïtat de l’actual Reglament de Participació Ciutadana, amb participació dels diferents grups municipals que conformen el consistori, així com de l’equip tècnic del Servei de Participació, amb l’objectiu de determinar si cal actualitzar-lo.
SEGON. Treballar per elaborar un nou Reglament de Participació Ciutadana, a partir de la implicació veïnal i de les entitats, en cas que la Comissió per a l’estudi de la idoneïtat de l’actual Reglament de Participació Ciutadana, determini que cal actualitzar-lo.
ACORDS TRANSACCIONATS
PRIMER. Impulsar un debat en el marc de la Comissió Informativa de Polítiques de Ciutadania i Acció Comunitària, amb participació dels diferents grups municipals que conformen el consistori, amb l’objectiu de determinar la conveniència o no de revisar l’actual Reglament de Participació Ciutadana.
SEGON. Establir un procés participatiu a partir de la implicació veïnal i de les entitats, en cas que la Comissió determini la necessitat de revisar el Reglament de Participació Ciutadana.
MOCIÓ PER RECLAMAR NOUS ACCESSOS A LA C-31 A L’ALÇADA DE
LA RONDA AMÈRICA A
VILANOVAI LA GELTRÚ

Amb l’increment exponencial de població que està experimentant Vilanova i la Geltrú durant l’últim any —especialment als barris de l’Aragai i La Collada – Sis Camins— es fa imprescindible repensar el model de mobilitat per donar una resposta real i efectiva a les noves necessitats del territori.
L’increment de més de 1.000 habitants en només un any i el ritme accelerat de construcció d’habitatge generen col·lapses cada cop més freqüents a les principals vies d’entrada i sortida de la ciutat, evidenciant la urgència de desenvolupar noves infraestructures de connexió per descongestionar la mobilitat urbana.
La manca de transport públic eficient no afavoreix l’ús de mitjans alternatius al vehicle privat, fet que, sumat a l’augment de residents que treballen fora de la ciutat, intensifica la pressió sobre la xarxa viària existent.
Per aquest motiu, des del Grup Municipal de Transformem Vilanova i la Geltrú, i en el marc de l’anunci realitzat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica sobre l’execució d’un tercer carril a la C-31 a l’altura de Vilanova durant l’any 2026, així com la redacció del nou POUM, considerem que aquest és el moment idoni per instar la Generalitat de Catalunya a incloure la construcció de nous accessos a la C-31 a l’altura de la ronda d’Amèrica.
Els barris de La Collada – Els Sis Camins, Fondo Somella i l’Aragai han experimentat un creixement significatiu i, tot i això, els accessos actuals són insuficients per absorbir el volum de trànsit que generen, especialment en les hores punta del matí, on les congestions viàries són el pa de cada dia per molts veïns i veïnes. La construcció d’un nou enllaç a la C-31 —utilitzant l’actual pont de la Ronda Amèrica i aprofitant les dues rotondes ja existents (plaça de la Forca i plaça dels Ocells)— permetria crear nous accessos en direcció Barcelona i Tarragona, evitant així que els vehicles hagin de travessar el nucli urbà. Aquesta actuació ajudaria a descongestionar vies com la ronda Ibèrica, l’avinguda de la Torre del Vallès, la C-246a o la BV-2115, totes elles habitualment col·lapsades en hores punta.
Per tot això, el Grup Municipal de Transformem Vilanova i la Geltrú proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:
ACORDS:
PRIMER. Instar la Generalitat de Catalunya, com a titular de la via C-31, a realitzar un estudi de viabilitat per a la construcció d’un nou accés a la carretera C-31 a l’altura de la ronda Amèrica, aprofitant les obres previstes per a l’any 2026.
SEGON. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la incorporació efectiva d’aquesta infraestructura dins del projecte executiu de les obres esmentades, donada la situació actual de saturació viària i la previsió d’un increment significatiu del trànsit en els anys entrants.
TERCER. Constituir un grup de treball amb representació de tots els grups municipals i les associacions veïnals dels barris afectats, per fer el seguiment d’aquesta proposta i estudiar altres mesures que contribueixin a millorar la mobilitat a la ciutat.
QUART. Informar públicament al veïnat i als agents implicats de l’estat de les gestions i avenços d’aquesta iniciativa.
ACORDS TRANSACCIONATS
PRIMER. Estudiar la millora i integració de la carretera C-31 al seu pas pel municipi de Vilanova i la Geltrú i dels accessos d’enllaç viaris actuals i planificar nous accessos futurs, especialment als barris del sector oest del municipi.
SEGON. Donar suport a la proposta d’incorporar un pla d’accessos de la C-31 al document del Pla de mobilitat urbana i sostenible en elaboració i al futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
TERCER. Traslladar aquests acords als serveis tècnics d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament per al seu estudi i valoració i a la Generalitat de Catalunya.
MOCIÓ PER DEMANAR ALS GRUPS PARLAMENTARIS DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS L’ADOPCIÓ DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA DE FINANÇAMENT LOCAL
Aquesta Moció està redactada per la Federació de Municipis de Catalunya i secundada per diferents Grups Municipals del Consistori, ens hem adherit donat que entenem que un millor finançament Municipal suposarà més inversions a la nostra ciutat.

La suficiència financera dels ens locals és un dels pilars essencials per a la cohesió territorial, la qualitat democràtica i la garantia de serveis públics de proximitat. Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania i, com a tals, assumeixen una part molt rellevant de la prestació de serveis essencials per al benestar d’aquesta.
En aquest context, és imprescindible que el marc de finançament local respongui de manera adequada a les necessitats reals de la gestió municipal. Aquesta és una petició llargament reivindicada pels ajuntaments, que encara no ha estat atesa amb el rigor necessari per les administracions superiors, i que s’ha anat agreujant amb el pas del temps fruit de múltiples circumstàncies.
Novament, i sense que els ajuntaments en tinguin cap responsabilitat, la situació actual de no aprovació dels pressupostos de l’Estat, torna a posar en risc la suficiència financera dels ens locals. En primer lloc, el retard en l’actualització de les entregues a compte de la Participació en Tributs de l’Estat (PTE) per a l’exercici 2025 ha generat un desfasament pressupostari estimat en més de 1.100 milions d’euros a escala estatal, segons ha informat la mateixa Secretaria General de Finançament Autonòmic i Local. Aquesta situació afecta greument la capacitat de planificació i execució dels pressupostos municipals.
A més, la no aprovació, fins al moment, d’una norma amb rang de llei que permeti destinar el superàvit i els romanents de tresoreria del 2024 a inversions financerament sostenibles limita enormement la capacitat d’actuació dels ajuntaments, especialment en un moment en què cal continuar impulsant projectes que afavoreixin la transició ecològica, la digitalització, l’eficiència energètica i la millora dels equipaments i infraestructures locals. La suspensió temporal de les regles fiscals durant els anys més durs de la pandèmia va posar de manifest la necessitat d’una major flexibilitat en l’ús d’aquests recursos, que en cap cas han de quedar immobilitzats o destinats únicament a la reducció de deute si això compromet les necessitats reals de la població.
Per altra banda, recentment s’ha anunciat que l’Estat condonarà més de 83.000 milions d’euros de deute a les comunitats autònomes de règim comú, amb independència de si aquest deute s’havia contret a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) o altres mecanismes. Tanmateix, no s’ha previst cap mesura similar per al món local, tot i que la seva contribució a l’estabilitat pressupostària ha estat notòriament superior. Segons dades del Banc d’Espanya, el deute del conjunt de les corporacions locals a nivell estatal representa només l’1,4% del PIB, davant el 21,1% de les comunitats autònomes.
Aquesta situació genera un greuge comparatiu i una sensació d’abandonament institucional que cal revertir de manera urgent, especialment per als ajuntaments que es troben en especials dificultats econòmiques.
Reivindiquem la necessitat d’adoptar mesures urgents i estructurals que assegurin l’estabilitat i la suficiència financera dels ajuntaments i que permetin avançar cap a un nou model de finançament local més just, transparent i adaptat als reptes del segle XXI.
És per tot això, que el grup municipal Transformem VNG, considera imprescindible que els grups parlamentaris del Congrés de Diputats aprovin de manera immediata una sèrie de mesures urgents que permetin estabilitzar i garantir el finançament dels governs locals, i proposa l’aprovació de la present moció, amb els següents
ACORDS
PRIMER. Instar els grups parlamentaris del Congrés de Diputats a aprovar, amb caràcter urgent, les normes necessàries per actualitzar les entregues a compte de la Participació en Tributs de l’Estat per a l’any 2025, d’acord amb els imports i terminis acordats a la CNAL del 15 de juliol de 2024.
SEGON. Sol·licitar l’aprovació d’una norma amb rang de llei que permeti l’ús dels romanents de tresoreria i el superàvit pressupostari per a finançar inversions financerament sostenibles durant els següents exercicis, prorrogant de forma indefinida la vigència de la disposició addicional sisena de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF).
TERCER. Modificar l’article 21 de la LOEPSF perquè en els casos en què la situació de necessitat de finançament o d’incompliment de la regla de la despesa de l’entitat local vingui motivada per la utilització del seu romanent de tresoreria per despesa general i/o excés de finançament afectat, i no existeixi una situació de dèficit estructural, s’eximeixi a l’ens local de l’obligació de formular un Pla Econòmic Financer.
QUART. Reclamar l’establiment d’un mecanisme de condonació del deute de les entitats locals, similar al que ha estat anunciat per a les comunitats autònomes.
CINQUÈ. Traslladar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, a la Vicepresidència Primera del Govern i Ministeri d’Hisenda, a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
PREGUNTES
PRIMERA– Sobre les recomanacions efectuades per la defensora de la ciutadania en el seu informe.
SEGONA- Sobre el servei de salvament i socorrisme.

Deixa un comentari