ACTUALITAT SETMANA DEL 19 DE MAIG DE 2025

Aquesta setmana us volem informar i fer partícips de les Mocions que el Grup Comarcal de Transformem VNG ha presentat pel pròxim Ple del Consell Comarcal del Garraf del dia 22 de Maig de 2025.

MOCIÓ PER EXIGIR LA GRATUÏTAT DEL PEATGE DE VALLCARCA DE LA C-32 EN ELS DESPLAÇAMENTS DIARIS D’ANADA I TORNADA.

A finals de gener de 2023, s’anunciava la convocatòria d’una manifestació en forma de marxa lenta des de l’aparcament de Ronda Europa, passant per la C-32 i fins a Sitges, una jornada de protesta que comptava amb el consens de les administracions públiques del Baix Penedès i Garraf, els principals Sindicats, entitats veïnals i plataformes ciutadanes. Una acció transversal dels territoris del Baix Penedès i el Garraf després de trenta-un anys amb el veïnat de les seves comarques pagant un peatge abusiu per realitzar els seus desplaçaments diaris d’anada i tornada a la feina o per estudis.

Actualment, la situació dels peatges certament ha millorat vers la d’aquell moment. La gratuïtat del tram entre el Vendrell i Cubelles, tot i les barreres tecnològiques per fer-lo efectiu, ha propiciat passar d’una mitjana de set-cents vehicles diaris a tres mil cent diaris entre setmana. Precisament, la necessitat de disposar de teletac o l’aplicació awai és el que encara actua de fre per tal d’aconseguir arribar als cinc mil vehicles diaris, descongestionant així la C-31 i oferint una via segura als conductors. Respecte al peatge de Vallcarca, aquest 2025 la tarifa bàsica per a vehicles de dos eixos s’ha enfilat fins als 8,19 euros/viatge, que en cas de tractar-se de viatges d’anada i tornada al mateix dia i utilitzant els mitjans tecnològics abans esmentats, es pot reduir en un 50% el preu.

Fa trenta-tres anys que estalviar-se cent tretze corbes per anar a treballar o estudiar a Barcelona des del Garraf o el Baix Penedès, té un cost prohibitiu pels veïns, avui un mínim de 8,19 euros de peatge diaris en el millor dels casos. Una mesura del tot insuficient tal com demostren les xifres. Des de la implantació del descompte, s’ha passat d’una mitjana de sis mil sis-cents vehicles diaris a set mil cinc-cents, un augment escassament del 13%. Aquest fet, no només constitueix una injustícia i un greuge pels veïns dels municipis afectats, sinó que actua com a fre a l’arribada d’empreses, activitats econòmiques i a la dinamització econòmica en general. Si bé els operadors econòmics veuen un potencial en el nostre territori, el sobrecost logístic dels peatges suposa una línia vermella per a molts d’ells.

Així les coses, aquesta concessió administrativa que depèn directament de la Generalitat de Catalunya, resta adjudicada i fins al 2039 en mans d’Aucat, propietat d’Abertis, controlada aquesta pel Grup ACS, pel que esperar al fet que aquesta finalitzi sense solucions a curt termini pels usuaris, no és una opció viable pel nostre territori.

Baix Penedès i Garraf xifren el cost d’alliberar aquest peatge entorn dels 15 milions d’euros, xifra controvertida amb el Departament de Territori de la Generalitat, que continua defensant que una potencial gratuïtat incrementaria notablement els usuaris de la via i conseqüentment els costos del servei, sense oferir però xifres concretes.

Finalment, el greuge econòmic que aquest peatge suposa pels veïns i veïnes del Garraf, s’ha d’emmarcar en l’actual context de crisi del transport públic a la comarca, amb la R2 Sud que hauria de ser l’alternativa predilecta dels usuaris a aquest trajecte en cotxe totalment inoperativa, i un servei d’autobús interurbà amb les línies e15.1 i e15.2 insuficient per satisfer la demanda existent de connexions amb Barcelona o a qualsevol ciutat de l’Àrea Metropolitana. Un context de mobilitat que submergeix al veïnat del Garraf que necessita desplaçar-se diàriament a Barcelona per feina o estudis en un malson diari.

Per tot l’anterior, el grup comarcal de Transformem VNG proposa al ple del Consell Comarcal del Garraf el següent,

ACORDS

PRIMER. Requerir al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya a quantificar el cost d’alliberar el peatge de Vallcarca de l’autopista C-32, justificant, tanmateix, la xifra resultant.

SEGON. Exigir al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya a alliberar el peatge de Vallcarca de la C-32 a curt termini, atesos els greuges personals i econòmics que pateixen les comarques del Garraf i el Baix Penedès, i el seu veïnat.

TERCER. Instar a la Generalitat de Catalunya a consensuar amb les administracions locals i comarcals del Baix Penedès i el Garraf, la fórmula òptima per garantir la gratuïtat del peatge als veïns d’aquestes comarques de manera immediata, de manera similar a la que permet als veïns del Berguedà gaudir de la gratuïtat del túnel del Cadí.

QUART. Demanar al Departament de Territori un compromís ferm i integral amb la comarca del Garraf en matèria de mobilitat i infraestructures viàries, que posi fi als greuges endèmics que en aquest àmbit ha patit històricament la comarca.

CINQUÈ. Comunicar aquest acord als Ajuntaments del Garraf i el Baix Penedès, al Consell Comarcal del Baix Penedès, i al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.


MOCIÓ PER RECLAMAR NOUS ACCESSOS A LA C-31 A L’ALÇADA DE LA RONDA AMÈRICA
A VILANOVA I LA GELTRÚ

El Garraf és una comarca amb una realitat territorial complexa, marcada per una alta densitat de població, una gran mobilitat interna i una dependència considerable de les connexions viàries per garantir la cohesió social, econòmica i territorial. Aquesta situació es veu accentuada en municipis com Vilanova i la Geltrú, que exerceixen un paper central com a capital comarcal i motor econòmic i residencial del territori.

En aquest context, el creixement urbanístic i poblacional de Vilanova i la Geltrú —i en particular dels barris de La Collada, Els Sis Camins, Fondo Somella i l’Aragai— ha estat especialment intens els darrers anys. El creixement demogràfic registrat dels darrers anys és de més de 1.000 nous habitants/any, una xifra que es manté estable any rere any i que posa en tensió la capacitat de resposta de les infraestructures actuals, especialment les de mobilitat.

Aquesta realitat té un impacte directe sobre la xarxa viària. Els col·lapses habituals a la ronda Ibèrica, la C-246a o la BV-2115 no afecten només la ciutadania de Vilanova, sinó també milers de veïns i veïnes dels municipis propers utilitzen aquestes vies en els seus desplaçaments quotidians per motius laborals, escolars o comercials.

Cal recordar que el Garraf presenta una estructura de mobilitat radial, amb Vilanova com a nus principal, i que les limitacions actuals del sistema viari incrementen la dependència del vehicle privat i, per extensió, el risc d’embussos, accidents, contaminació i pèrdua de temps i recursos econòmics per a la ciutadania.

Davant d’aquest escenari, l’anunci del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya sobre l’execució d’un tercer carril a la C-31 al seu pas per Vilanova l’any 2026 és una oportunitat única per abordar aquestes mancances des d’una visió territorial àmplia. Aquesta obra ha de servir no només per millorar la capacitat de la via sinó per reordenar i optimitzar els accessos a la mateixa i, per extensió, al conjunt del Garraf.

Des de Transformem VNG considerem fonamental aprofitar aquesta actuació per reclamar la construcció de nous accessos a la C-31 a l’alçada de la Ronda Amèrica. Es tracta d’un punt estratègic que ja compta amb infraestructures viàries existents (pont, rotondes, vials amples), i que permetria descongestionar els accessos habituals imillorar la fluïdesa del trànsit entre municipis, reduir la pressió de pas de vehicles pel centre urbà de Vilanova i pels barris residencials, guanyar eficiència i estalvi de temps per a milers de desplaçaments diaris entre els municipis del Garraf i millorar la seguretat viària i reduir la sinistralitat en trams avui saturats.

Contribuiria a més a reforçar l’equitat territorial, millorant l’accessibilitat als barris perifèrics i als municipis veïns, i contribuiria a una mobilitat més sostenible, integrant aquestes millores en una visió global que contempli el transport públic i la intermodalitat.

Entenem que el Consell Comarcal del Garraf pot liderar i impulsar aquesta demanda des d’una mirada compartida i coordinada, ja que els reptes de mobilitat són comuns i calen respostes consensuades entre municipis i administracions. La planificació estratègica del territori no pot quedar fragmentada, sinó que ha de garantir la connectivitat i qualitat de vida de tota la comarca.

Per aquests motius, presentem aquesta moció, convençuts que la millora dels accessos a la C-31 no és només una qüestió municipal, sinó una necessitat comarcal urgent que ha de ser abordada amb determinació i visió de futur.

ACORDS:

PRIMER. Instar la Generalitat de Catalunya a estudiar i planificar la construcció de nous accessos a la carretera C-31 a l’alçada de la Ronda Amèrica de Vilanova i la Geltrú, aprofitant el projecte d’ampliació amb un tercer carril previst per al 2026.

SEGON. Demanar la inclusió d’aquest projecte dins la planificació comarcal de mobilitat, com a part d’una estratègia global per millorar la connectivitat entre municipis i afavorir una mobilitat més fluida, sostenible i segura.

TERCER. Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Departament de Territori, així com als ajuntaments de la comarca, especialment el de Vilanova i la Geltrú, per tal de coordinar esforços i garantir una resposta conjunta a les necessitats actuals i futures de mobilitat al Garraf.


MOCIÓ PER DEMANAR ALS GRUPS PARLAMENTARIS DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS L’ADOPCIÓ DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA DE FINANÇAMENT LOCAL

La suficiència financera dels ens locals és un dels pilars essencials per a la cohesió territorial, la qualitat democràtica i la garantia de serveis públics de proximitat. Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania i, com a tals, assumeixen una part molt rellevant de la prestació de serveis essencials per al benestar d’aquesta.

En aquest context, és imprescindible que el marc de finançament local respongui de manera adequada a les necessitats reals de la gestió municipal. Aquesta és una petició llargament reivindicada pels ajuntaments, que encara no ha estat atesa amb el rigor necessari per les administracions superiors, i que s’ha anat agreujant amb el pas del temps fruit de múltiples circumstàncies.

Novament, i sense que els ajuntaments en tinguin cap responsabilitat, la situació actual de no aprovació dels pressupostos de l’Estat, torna a posar en risc la suficiència financera dels ens locals. En primer lloc, el retard en l’actualització de les entregues a compte de la Participació en Tributs de l’Estat (PTE) per a l’exercici 2025 ha generat un desfasament pressupostari estimat en més de 1.100 milions d’euros a escala estatal, segons ha informat la mateixa Secretaria General de Finançament Autonòmic i Local. Aquesta situació afecta greument la capacitat de planificació i execució dels pressupostos municipals.

A més, la no aprovació, fins al moment, d’una norma amb rang de llei que permeti destinar el superàvit i els romanents de tresoreria del 2024 a inversions financerament sostenibles limita enormement la capacitat d’actuació dels ajuntaments, especialment en un moment en què cal continuar impulsant projectes que afavoreixin la transició ecològica, la digitalització, l’eficiència energètica i la millora dels equipaments i infraestructures locals. La suspensió temporal de les regles fiscals durant els anys més durs de la pandèmia va posar de manifest la necessitat d’una major flexibilitat en l’ús d’aquests recursos, que en cap cas han de quedar immobilitzats o destinats únicament a la reducció de deute si això compromet les necessitats reals de la població.

Per altra banda, recentment s’ha anunciat que l’Estat condonarà més de 83.000 milions d’euros de deute a les comunitats autònomes de règim comú, amb independència de si aquest deute s’havia contret a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) o altres mecanismes. Tanmateix, no s’ha previst cap mesura similar per al món local, tot i que la seva contribució a l’estabilitat pressupostària ha estat notòriament superior. Segons dades del Banc d’Espanya, el deute del conjunt de les corporacions locals a nivell estatal representa només l’1,4% del PIB, davant el 21,1% de les comunitats autònomes.

Aquesta situació genera un greuge comparatiu i una sensació d’abandonament institucional que cal revertir de manera urgent, especialment per als ajuntaments que es troben en especials dificultats econòmiques.

Reivindiquem la necessitat d’adoptar mesures urgents i estructurals que assegurin l’estabilitat i la suficiència financera dels ajuntaments i que permetin avançar cap a un nou model de finançament local més just, transparent i adaptat als reptes del segle XXI.

És per tot això, que el grup comarcal Transformem VNG, considera imprescindible que els grups parlamentaris del Congrés de Diputats aprovin de manera immediata una sèrie de mesures urgents que permetin estabilitzar i garantir el finançament dels governs locals, i proposa l’aprovació de la present moció, amb els següents,

ACORDS

PRIMER. Instar els grups parlamentaris del Congrés de Diputats a aprovar, amb caràcter urgent, les normes necessàries per actualitzar les entregues a compte de la Participació en Tributs de l’Estat per a l’any 2025, d’acord amb els imports i terminis acordats a la CNAL del 15 de juliol de 2024.

SEGON. Sol·licitar l’aprovació d’una norma amb rang de llei que permeti l’ús dels romanents de tresoreria i el superàvit pressupostari per a finançar inversions financerament sostenibles durant els següents exercicis, prorrogant de forma indefinida la vigència de la disposició addicional sisena de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF).

TERCER. Modificar l’article 21 de la LOEPSF perquè en els casos en què la situació de necessitat de finançament o d’incompliment de la regla de la despesa de l’entitat local vingui motivada per la utilització del seu romanent de tresoreria per despesa general i/o excés de finançament afectat, i no existeixi una situació de dèficit estructural, s’eximeixi a l’ens local de l’obligació de formular un Pla Econòmic Financer.

QUART. Reclamar l’establiment d’un mecanisme de condonació del deute de les entitats locals, similar al que ha estat anunciat per a les comunitats autònomes.

CINQUÈ. Traslladar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, a la Vicepresidència Primera del Govern i Ministeri d’Hisenda, a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Deixa un comentari

Descobriu-ne més des de Transformem Vilanova i la Geltrú

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint