Aquesta setmana us volem informar i fer partícips de les mocions i preguntes que Transformem VNG ha presentat per el proper Ple Municipal del dia 7 de Juliol de 2025.
MOCIÓ PER A LA MILLORA DEL SERVEI DE VIGILÀNCIA, SALVAMENT I SOCORRISME
A LES PLATGES DE
VILANOVA I LA GELTRÚ
El passat Ple Municipal del 29 de juliol de 2024, el grup municipal de Transformem VNG vam presentar una moció, en aquella ocasió, per reclamar la prestació directa per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del servei de vigilància, salvament i socorrisme, amb l’objectiu d’evitar la promoció d’un nou contracte d’aquest servei a empreses externes, entenent que aquesta, era la millor manera d’assegurar la correcció de mancances estructurals que presentava aquest servei a Vilanova i la Geltrú i garantir millores en les condicions laborals pels treballadors i treballadores, nous mitjans tècnics necessaris, l’ampliació d’horaris, etc. La moció presentada aleshores va ser rebutjada amb els vots contraris del govern.
En paral·lel al debat sobre la prestació directa o indirecte del servei, un any després, la situació no només no ha millorat sinó que ha empitjorat en diversos aspectes. Malgrat la declarada aposta que compartim per promoure el turisme blau —un model turístic basat en la valorització del nostre entorn marítim i de les activitats relacionades amb el mar—, el nombre de socorristes continua sent inferior al de la temporada 2023, les condicions laborals continuen sense ser les idònies per als professionals i bona part dels materials previstos a les clàusules tècniques són insuficients o inexistents.
Aquesta contradicció entre la promoció d’un turisme de qualitat vinculat a les nostres platges i la manca de garanties per a la seguretat de banyistes i visitants és insostenible. No es pot parlar de turisme blau sense garantir prèviament un servei de vigilància, salvament i socorrisme que estigui a l’altura de les necessitats d’una ciutat costanera com Vilanova i la Geltrú.
Actualment, Vilanova i la Geltrú disposa de més de 3,6 km de litoral i tan sols 7 torres de vigilància per a tot aquest tram de costa. El servei compta amb 16 socorristes, una dotació clarament insuficient per garantir la seguretat dels banyistes i unes condicions de treball dignes per als professionals.
A més, la limitació de l’horari de servei —de 10:00 a 18:00— exposa la ciutadania a riscos evitables, especialment en les franges de primera hora del matí i a la tarda-vespre, quan encara hi ha una elevada afluència de banyistes. Els darrers casos tràgics de les passades setmanes a les platges de la ciutat en són una mostra dolorosa.
Des del Grup Municipal de Transformem VNG considerem imprescindible cercar el compromís d’aquest plenari per tal d’actuar amb urgència per garantir la seguretat de tots els usuaris i usuàries de les nostres platges i la qualitat del nostre litoral com a actiu clau per a la ciutat.
Per tot el que s’ha exposat, proposem al Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’adopció del següent
ACORD
PRIMER. Realitzar un estudi independent amb experts en la matèria per determinar el nombre de torres de vigilància, vehicles i material de rescat equipat amb elements de flotació, professionals de vigilància, salvament i socorrisme i horari de prestació del servei són els òptims per garantir la seguretat dels usuaris i usuàries de les platges de Vilanova i la Geltrú, així com la dels professionals que hi treballen, la seva salut i les condicions de prestació del servei.
SEGON. Garantir que totes les platges de Vilanova i la Geltrú disposin del servei de vigilància, salvament i socorrisme adequat a la seva afluència i característiques, i amb les condicions, mitjans i personal que determini l’estudi, amb independència que el servei es presti de manera directa o mitjançant un contracte amb una empresa del sector.
TERCER. Col·locar cartellera visible en totes les entrades de les platges de la ciutat i en les torres de vigilància, en què s’especifiqui l’horari de servei de vigilància, salvament i socorrisme i els telèfons d’emergències per les hores en què no hi ha servei.
MOCIÓ A LA MILLORA DE LA CONVIVÈNCIA I LA PREVENCIÓ DE L’INCIVISME AL CAMP DE FUTBOL JOHAN CRUYFF I AL PARC DE LA TORRE D’ENVEJA
El grup municipal Transformem VNG vol posar de manifest una problemàtica reiterada que afecta la convivència i la bona utilització d’un equipament municipals molt rellevant per la ciutat: el Camp de Futbol Johan Cruyff, al Parc de la Torre d’enveja.
Fa anys que veïns i veïnes de l’entorn han expressat reiterades queixes sobre comportaments incívics per part d’usuaris que fan ús d’aquesta instal·lació esportiva fora de l’horari establert, manipulant en alguns casos el quadre de llums i l’horari d’encesa i apagat programat, poder-hi jugar a la nit.
Aquest ús inadequat genera molèsties de soroll durant hores intempestives, deteriora infraestructures municipals i provoca sensació d’abandonament. Són diversos els veïns i veïnes que manifesten, fins i tot, afectacions a la salut derivades de la manca de son a causa del soroll habitual a la zona.
Davant d’aquesta situació, creiem que cal actuar amb determinació, reforçant el seguiment i el control per part de la Policia Local, millorant la vigilància i estudiant mesures complementàries per garantir un ús respectuós i responsable d’aquest espai públic.
És responsabilitat de l’Ajuntament vetllar per la convivència, l’ordre públic i el manteniment adequat de les instal·lacions municipals, així com donar resposta efectiva a les demandes veïnals que, de forma continuada, denuncien aquest incivisme. Són diverses les vegades que des del nostre grup municipal hem demanat en el saló de plens mesures en aquest sentit.
Per tot això, el grup municipal Transformem VNG proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’adopció del següent,
ACORD
PRIMER. Estudiar i elaborar un reglament d’ús detallat i clar d’aquest equipament, que garanteixi el bon ús de les instal·lacions i el dret al descans del veïnat de la zona.
SEGON. Reforçar la vigilància i el seguiment per part de la Policia Local als entorns del Camp de Futbol Johan Cruyff i el Parc de la Torre d’enveja, especialment en horari nocturn, per evitar l’ús de les instal·lacions en horari nocturn, i la manipulació dels equips de llum.
TERCER. Instal·lar elements dissuasius i de control, en els que s’expliciti una regulació horària clara per fer ús de l’equipament, amb senyalització informativa sobre els horaris i normes d’ús.
QUART. Intensificar les campanyes de conscienciació i sensibilització dirigides a la ciutadania i als usuaris habituals de les instal·lacions, per promoure el civisme i el respecte a l’espai públic.
CINQUÈ. Estudiar la viabilitat de sancions més efectives i reforçar els protocols d’actuació davant infraccions reiterades per part de grups o individus concrets.
SISÈ. Comunicar periòdicament al veïnat afectat les accions i mesures adoptades, amb l’objectiu de restablir la confiança i fomentar la col·laboració veïnal en la detecció i denúncia de comportaments incívics.
SETÈ. Fer un seguiment periòdic de l’eficàcia de les mesures i presentar-ne els resultats a les comissions informatives corresponents.
VUITÈ. Notificar aquest acord a les Associacions de Veïns de Sant Joan i Molí de Vent, respectivament.
MOCIÓ PER A L’ENFORTIMENT DE LA LLENGUA CATALANA A VILANOVA I LA GELTRÚ
A Catalunya hi conviuen més de tres-centes llengües, de les quals una cinquantena compten amb més dos mil parlants. El català n’és la llengua pròpia, sent oficial juntament amb el castellà i l’occità, i també la Llengua de Signes de Catalunya.
Si ens fixem en la llengua catalana, l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de Catalunya de l’any 2023, mostra com el 30% de les veïnes i veïns de Catalunya la té com a llengua d’identificació, mentre que és el 32,6% el té com a llengua habitual, utilitzant-la molt o força en el seu dia a dia. Això suposa un retrocés net de catorze punts respecte a les dades del 2003. Avui en dia, si bé el 80% dels catalans i catalanes sap parlar la llengua pròpia, menys gent parla el català de manera habitual de la que ho feia a començaments de segle. Altres dades de l’IDESCAT del 2021, presenten el català com la llengua inicial – és a dir, la primera que van aprendre a xerrar les veïnes i veïns a casa seva- del 29,2% de la població, un percentatge ja per sota del 30%, en consonància amb el que recull l’EULP del 2023, que el situa en un 29%.
La llengua catalana pateix d’un problema d’ús social; la UNESCO la cataloga de llengua vulnerable, dins del seu atles de les llengües del món en perill. L’estatus de llengua vulnerable, és el més lleu dels quatre estats en els quals es pot trobar una llengua quan camina cap a l’extinció. Implica que la majoria dels nens i joves saben parlar la llengua, però que el seu ús queda restringit a certs àmbits, com ara a les aules o a casa. Aquest és el pas previ al següent grau de llengua amenaçada, l’estatus de definitivament en perill d’extinció, quan els nens ja no aprenen una llengua de manera nativa, produint-se, per tant, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. A Catalunya, aquest índex presenta dades molt positives, però diversos lingüistes afirmen que no es pot pas abaixar la guàrdia. Això no obstant, l’estat del català entre els més joves, presenta dades molt preocupants, de les que n’hem de ser conscients, ja que sovint hom pensa que el català té una salut de ferro, però les dades d’ús de la llengua posen de manifest que no és així. L’informe de Política Lingüística d’aquest 2024, demostra com per un elevat percentatge de nens i nenes, el contacte al català es limita a les hores lectives. I dins de l’aula, el retrocés de la llengua en les dues darreres dècades ha estat demolidor. El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu parla inclús de 43 punts de reculada entre activitats fetes a l’aula des de l’any 2006. D’entre els joves a Barcelona, l’ús del català ha retrocedit en vint punts en trenta anys.
Actualment, el català es troba en una fase primària de minorització, que pot esdevenir irreversible, tal com apunten una multitud de filòlegs i lingüistes en els pròxims vint o vint-i-cinc anys, si la tendència s’accentua. El preocupant fet de trobar-nos a la barrera del 30%, posa en qüestió tant l’ús social, com la corretja de transmissió lingüística intergeneracional.
Cal recordar, que la tendència és que el 90% de les llengües parlades avui al món, s’extingeixin d’aquí al 2100. Cal insistir en el fet que, per molt que no tinguem aquesta percepció, les dades entre infants i joves són molt alarmants.
Segons el Departament de Política Lingüística, hi ha quatre raons principals que expliquen aquesta situació. Les qüestions juridicopolítiques pel que fa a l’oficialitat, les dinàmiques socioeconòmiques que han conduït als forts corrents immigratoris de les darreres dues dècades, transformant substancialment la realitat social del país, l’important avenç de les tecnologies, la comunicació i l’audiovisual, en un context globalitzat i els canvis culturals, ideològics, actitudinals i de comportaments.
D’ençà de l’inici de l’actual legislatura municipal, el consistori vilanoví ha aprovat un seguit de mocions encaminades de suport a la llengua catalana com l’adhesió a la declaració de Prada, la moció per la defensa del català en els àmbits de competència de l’Ajuntament i la moció de suport a la bressola i en defensa del català però també de reconeixement a altres llengües com ara la moció per la retransmissió dels Plens en Llengua de Signes Catalana i la moció per la commemoració del Dia Internacional de la Llengua Romaní.
Més enllà de les accions individuals que les veïnes i veïns poden prendre per reforçar l’ús de la llengua, una reflexió sobre les eines i instruments que pot desplegar l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, pertoca. Municipis del nostre entorn han elaborat Plans Estratègics per a la Llengua Catalana, sorgits del treball per a l’enfortiment de la llengua de Meses o Consells Municipals específics, que aposten per mesures clau per a l’enfortiment del català.
D’acord amb la present exposició, des del Grup Municipal de Transformem VNG, proposem l’adopció del següent.
ACORD
PRIMER. Continuar treballant en l’enfortiment de la programació cultural en llengua catalana.
SEGON. Incentivar la creació de continguts i publicacions culturals destinats per a joves en català.
TERCER. Promoure des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú campanyes per incentivar l’ús social del català i continuar donant suport a aquelles iniciatives de la societat civil ja existents.
QUART. Avançar en el treball amb entitats i clubs de la ciutat per l’enfortiment de la llengua, especialment en el món de l’esport.
CINQUÈ. Reforçar l’ús del català en tots els àmbits municipals, a partir de l’activació i la convocatòria de la Comissió de Seguiment del Reglament per a l’Ús de la Llengua Catalana de l’Ajuntament.
SISÈ. Elaborar i implementar estratègies per a augmentar l’ús del català en l’àmbit educatiu al municipi.
SETÈ. Establir algun conveni de col·laboració amb entitats de defensa i suport de la llengua.
VUITÈ. Reforçar els vincles amb la ciutat de Vila-real, afavorint intercanvis i experiències destinades al jovent.
NOVÈ. Crear un òrgan de participació veïnal, sigui una Mesa o un Consell Municipal per la Llengua, amb presència dels agents socials i econòmics del municipi i dels grups municipals presents al Ple de Vilanova i la Geltrú, per afavorir l’impuls de la llengua catalana, així com la millora de la cohesió social.
DESÈ. Elaborar, a partir del treball de l’òrgan de participació veïnal per la Llengua, un Pla Estratègic per a la Llengua Catalana destinat a llur enfortiment al municipi.
ONZÈ. Incrementar les partides econòmiques municipals destinades a política lingüística de cara al pressupost municipal de l’any 2026.DOTZÈ. Estudiar la creació d’una regidoria de Política Lingüística.TRETZÈ. Traslladar el present acord al Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, a Òmnium Cultural, a la Plataforma per la Llengua i al Consorci per la normalització lingüística.
PREGUNTES
PRIMERA– Sobre la neteja de la platja al Prat de Vilanova després de Sant Joan.
SEGONA- Sobre els recurrents problemes de climatització al Centre Cívic de la Collada.
Deixa un comentari