ENTREVISTA ALS PORTAVEUS
Aquesta setmana us convidem a veure l’entrevista realitzada a en Marc Segarra, Portaveu de Transformem VNG, el passat 19 de març al programa els matins de Canal Blau.
Marc Segarra, regidor portaveu del grup municipal Transformem VNG, ens parla de mobilitat, serveis essencials i altres temes d’actualitat.
ELS MESTRES, UNA DE LES COLUMNES VERTEBRALS DE LA NOSTRA SOCIETAT
Hi ha professions que sostenen el teixit d’una comunitat de manera silenciosa, invisible des dels despatxos, però absolutament present a cada carrer, a cada família, a cada futur que s’està construint. El magisteri és una d’elles, i des de Transformem Vilanova i la Geltrú, volem dir-ho ben alt, els mestres i les mestres de Catalunya mereixen el nostre suport incondicional.
Les seves reivindicacions no són capricis de gremi. Quan el personal docent surt al carrer per exigir millores salarials, reducció de ràtios i condicions de treball dignes, estan posant sobre la taula un debat que ens afecta a tots i totes, quin model de societat volem? Quina importància real donem a l’educació dels nostres fills i filles?
A Vilanova, com arreu de Catalunya, hi ha mestres que dediquen moltes hores del seu temps lliure a preparar classes, a acompanyar alumnes amb dificultats, a fer de pont entre la família i l’escola.
L’escola és el primer espai col·lectiu
Des d’una mirada municipalista i de proximitat, entenem que l’escola és molt més que un edifici on s’aprenen continguts curriculars. L’escola és el primer espai col·lectiu on les noves generacions aprenen a viure en comunitat, a respectar la diversitat, a resoldre conflictes i a construir el món des de la cooperació. En aquest sentit, el mestre o la mestra no és tan sols un transmissor de coneixement, és un agent comunitari fonamental.
A Vilanova i la Geltrú ho sabem bé. Les nostres escoles i instituts formen part del nostre paisatge humà. Quan un docent es troba esgotat, amb vint-i-cinc o trenta alumnes a l’aula sense prou suport, amb burocràcia creixent i amb un salari que no reconeix el valor del seu treball, no pateix només ell o ella, en patim tots. Pateix la qualitat de l’atenció als infants, pateix la inclusió dels alumnes amb necessitats especials, pateix la cohesió del nostre barri.
La mateixa lògica que la sanitat i els serveis essencials
Quan des de Transformem VNG hem defensat una sanitat pública digna i ben finançada, ho hem fet perquè creiem que els serveis essencials no es poden gestionar amb la lògica del retall i el sacrifici etern dels treballadors. Doncs bé, la mateixa lògica s’aplica a l’educació. Un infermer exhaust comet errors. Un mestre exhaust perd alumnes. La precarietat dels qui cuiden i dels qui ensenyen no és un problema privat, és un fracàs col·lectiu.
No és admissible que Catalunya tingui uns dels índexs de riquesa més alts de l’Estat i que, alhora, els seus docents hagin de lluitar per unes condicions que en altres països europeus es donen per descomptades. La inversió en educació no és una despesa, és la millor política social, econòmica i de cohesió territorial que existeix.
Des del municipi, la nostra veu compta
Potser algú ens dirà que l’educació és competència de la Generalitat i que des d’un ajuntament hi ha poc marge d’actuació. No hi estem d’acord, des de la política local podem i hem d’amplificar les veus del professorat. Podem garantir que les escoles municipals tinguin el millor suport logístic i de personal de lleure. Podem reclamar públicament a les administracions superiors que dignifiquin la professió docent. I, sobretot, podem fer política des de l’escolta, anar a les escoles, parlar amb els equips docents, entendre les seves necessitats i traslladar-les on calgui.
El municipalisme no és simplement gestionar serveis. És estar al costat dels veïns i veïnes, i els mestres del nostre poble són veïns i veïnes que dia rere dia construeixen el futur de Vilanova. Mereixen que estiguem al seu costat.
Un compromís polític i humà
Des de Transformem Vilanova i la Geltrú expressem el nostre suport ferm a les mobilitzacions del professorat català. Les seves demandes de millora salarial, reducció de ràtios, estabilitat laboral, recursos per a l’educació inclusiva i temps per a la coordinació pedagògica no són excessives. Són el mínim que mereix una professió que forma les persones que viuran i construiran el nostre país.
Tractar bé als mestres és tractar bé als nostres fills. És tractar bé al futur, i si hi ha quelcom que des d’un projecte polític d’arrel popular i comunitari com el nostre tenim clar, és que el futur es construeix des de baix, des dels barris, des de les aules. Gràcies a totes les mestres i tots els mestres que, malgrat tot, continuen fent-ho possible cada dia.
TRANSPORT PÚBLIC A VILANOVA, OBLIGACIÓ LEGAL I
URGÈNCIA DE PLANIFICACIÓ
L’actual contracte de transport caduca en dos anys. Si no comencem ja a planificar la nova licitació, tornarem a prorrogar un model que no funciona. Tenim la proposta. Falta la voluntat política.
Vilanova i la Geltrú supera els 70.000 habitants. Per llei, això obliga el municipi a disposar d’un servei de transport públic urbà propi. La realitat, però, és ben diferent, ens movem amb dues línies d’autobús interurbà que no han estat dissenyades per connectar barris entre ells, sinó per unir municipis. No és el mateix, i els veïns i les veïnes ho saben cada dia que esperen a una parada, que calculen si els surt a compte agafar l’autobús o si és millor tirar per dreceres a peu perquè el vehicle no passa per on necessiten anar.
Però hi ha un problema afegit que rarament es posa sobre la taula, els autobusos interurbans que avui circulen per Vilanova són massa grans per a molts dels carrers de la nostra ciutat. El teixit urbà de Vilanova, amb els seus carrers estrets al centre històric, les travessies dels barris antics i les vies de les urbanitzacions perifèriques, no han estat pensats per a vehicles d’aquelles dimensions. El resultat és un servei que no pot arribar on cal, que fa recorreguts forçats i artificials per poder circular, i que acaba servint molt malament precisament els llocs que més ho necessiten. Demanar que s’ampliï el servei actual sense canviar el model és, per tant, una solució a mitges: no hi caben, literalment.
L’any 2028, el contracte actual de transport finalitza. Sembla llunyà, però no ho és gens. Redactar un plec de condicions tècniques i econòmiques per a una nova licitació, obrir el concurs públic, adjudicar-lo i posar en marxa un servei nou és un procés que requereix entre dos i tres anys de feina rigorosa. Hem d’iniciar-lo ara, sense demora, o tornarem a firmar una pròrroga com ja ha passat altres vegades amb altres serveis essencials a la nostra ciutat i perdrem una oportunitat que no sabem quan tornarà a presentar-se. Les pròrrogues no són solucions, són l’evidència d’una manca de planificació que paguem tots.
Des de Transformem VNG fa temps que defensem un model de transport públic urbà diferent, modern i pensat per a la realitat de la nostra ciutat. Un model basat en autobusos de mida reduïda, àgils i sostenibles, que puguin circular per tots els carrers de Vilanova, fins als racons on avui no arriba cap vehicle de transport col·lectiu. Vehicles que s’adaptin a la morfologia urbana real de la nostra ciutat i no a l’inrevés. Aquesta és la clau, no es tracta d’afegir més serveis sobre l’esquelet actual, sinó de repensar-ho tot des de zero amb una lògica genuïnament urbana.
Una xarxa digna a una ciutat de més de 70.000 habitants no pot tenir únicament dues línies. Cal una malla de rutes que cobreixi tota la realitat del municipi, que connecti els barris entre ells de forma directa, que permeti transbordaments còmodes, i que estigui dissenyada a partir de com es mou la gent de debò i no a partir de la comoditat logística de les empreses operadores. Alhora, cal que les freqüències de pas siguin molt més elevades que les actuals. Un autobús que passa cada trenta o quaranta minuts no és transport públic, és un servei d’emergència. Per poder substituir desplaçaments en cotxe privat, l’autobús ha de passar cada deu o quinze minuts en hores punta. Ha de ser previsible, ràpid i accessible. Si no compleix aquestes condicions, la gent no el farà servir, i tindrem el millor servei del món buit de passatgers.
Però si hi ha una urgència que Transformem VNG vol posar per davant de totes les altres, és la dels barris radials i perifèrics. Zones com Mas Mestre, Mas Tapet, Mas Roquer, Prat de Vilanova o Santa María o les urbanitzacions dels extrems de la ciutat fa més de vint anys que reclamen una connexió digna amb el nucli urbà. Dues dècades de veïns i veïnes que han de dependre del cotxe per fer qualsevol gestió, que han vist com el temps passava i les promeses no es concretaven, que han après a no esperar res de les administracions en matèria de mobilitat. Això no és acceptable no ho era fa vint anys i no ho és ara. Qualsevol model nou de transport que no resolgui de manera explícita i prioritària la connectivitat d’aquests barris serà, en el fons, el mateix model de sempre amb una nova etiqueta.
Per tot plegat, des de Transformem VNG demanem que el Govern de Vilanova i la Geltrú constitueixi de manera immediata una taula tècnica amb tots els Grups Municipals per començar ja a treballar en el nou model de transport públic urbà, amb participació dels barris, de les entitats i dels professionals del sector. Que es fixi un calendari clar per a la redacció del nou plec de condicions que permeti licitar el servei amb temps i qualitat, sense haver de recórrer a cap pròrroga. I que s’assumeixi d’una vegada que la mobilitat no és una qüestió menor, sinó un dret fonamental que condiciona l’accés a la feina, a la salut, a l’educació i a la vida social de milers de persones.
Vilanova té l’obligació legal, les dimensions i la necessitat d’un transport públic urbà digne. Ara falta que el Govern assumeixi el repte amb la serietat i la urgència que mereix. Nosaltres hi som, amb la proposta sobre la taula i la disposició per treballar-hi des del primer dia.
El 2028 és demà.
Deixa un comentari