Aquesta setmana us volem informar i fer partícips de les mocions i preguntes que Transformem VNG ha presentat pel pròxim Ple Municipal del dia 4 de maig de 2026, així com donar-vos les gràcies a tots i totes les que ens vàreu visitar i vau dedicar una estona a conversar i explicar-nos les vostres preocupacions i inquietuds a la paradeta del dia de Sant Jordi.
SANT JORDI 2026 🌹📚
Carrers plens de llibres i roses, de signatures i històries compartides.
Un dia d’amor, cultura i tradició… Però també d’il·lusions i somriures.
I, entre tot això, converses. Moltes converses.
Veïns i veïnes que s’apropen, que expliquen, que proposen.
Millores per la ciutat, problemes reals, inquietuds que no poden esperar.
Està clar, ha sigut un Sant Jordi per Transformar!
MOCIÓ PER LA RETIRADA DEL CABLEJAT DE TELECOMUNICACIONS EN DESÚS DE LES FAÇANES DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Qui camina avui per Vilanova i la Geltrú, per qualsevol dels seus barris, la Geltrú, la Collada, barri de Mar, Molí de vent, etc. pot comprovar de primera mà com les façanes de molts edificis han quedat engolides per una xarxa creixent de cables de telecomunicacions. Són la petjada visible d’un model d’expansió tecnològica que ha prioritzat la velocitat de desplegament per damunt de qualsevol consideració urbanística o paisatgística, i que ha deixat als municipis la factura estètica i la frustració sense donar-los les eines per actuar.
La problemàtica no és nova. Des de fa anys, veïns i veïnes de la nostra ciutat han traslladat als seus representants municipals la preocupació per l’aspecte degradat que presenten moltes façanes, especialment en zones amb edificació antiga. La resposta habitual ha estat la d’un problema sense solució, les companyies, amparades en una legislació estatal permissiva, instal·len cable nou sobre cable vell, i quan una xarxa queda obsoleta no hi ha mecanisme que les obligui a retirar-la. L’Ajuntament, fins ara, no ha disposat d’un marc normatiu propi que li permeti exigir responsabilitats de manera efectiva.
Des de Transformem VNG considerem que aquesta situació és insostenible per tres raons fonamentals:
1. Les façanes dels edificis no són propietat privada de les operadores.
Les companyies de telecomunicacions no disposen d’un dret il·limitat d’ocupació de les façanes privades. La Llei 11/2022, General de Telecomunicacions, estableix que la instal·lació de cablejat per façana únicament és admissible quan no existeixi una alternativa tècnica o econòmicament viable canalització soterrada i exigeix acord amb la propietat.
2. L’Ajuntament disposa de competències per actuar, però no les ha exercit.
La mateixa Llei 11/2022 reconeix les competències municipals en matèria de paisatge urbà, seguretat i integració de les infraestructures de telecomunicacions. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article 84, atribueix als municipis la competència pròpia sobre la regulació d’aquest tipus d’instal·lacions. La Llei de Bases de Règim Local ho reforça en matèriaurbanística. No manca base legal, manca voluntat de construir l’instrument normatiu que l’activi.
3. Altres municipis ja actuen, Vilanova no es pot quedar enrere.
El desembre de 2025, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat una modificació de la seva Ordenança del Paisatge Urbà per regular el cablejat a façanes i obligar a la retirada de les instal·lacions en desús. Aquesta decisió va venir precedida per un informe de la Sindicatura de Greuges que constatava la gravetat de la situació i la capacitat legal dels ajuntaments per intervenir. La tendència és clara i el marc és favorable. Vilanova i la Geltrú ha de ser part d’aquesta transformació, no espectadora.
Aquesta moció es fonamenta en el marc normatiu següent:
1. Llei 11/2022, de 28 de juny, General de Telecomunicacions (art. 44 i art. 50), reconeix les competències municipals en la preservació del paisatge urbà i la integració adequada de les infraestructures de telecomunicacions en l’espai públic i a les façanes. L’art. 44 estableix que el desplegament per façana únicament és admissible quan no existeixi una alternativa tècnica o econòmicament viable.
2. Estatut d’Autonomia de Catalunya (art. 84): reconeix la competència pròpia dels municipis sobre la regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions en el seu terme municipal.
3. Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), atribueix als municipis competències en matèria d’ordenació urbanística, protecció del medi ambient i salubritat pública, i en la gestió de l’espai públic.
4. Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, estableix el paisatge com a valor públic que les administracions han de protegir, gestionar i ordenar, inclòs el paisatge urbà dels municipis.
5. Proposició no de llei aprovada al Congrés dels Diputats (2025), insta la reforma de la Llei General de Telecomunicacions per obligar a la retirada del cablejat en desús i reforça les competències dels ajuntaments per ordenar les instal·lacions a les façanes dels edificis.
Demanar que Vilanova tingui façanes netes és una declaració sobre quina mena de ciutat volem ser i com entenem el dret dels veïns i veïnes a gaudir d’un espai públic digne.
Tot i aquest marc legal, la realitat és que el govern municipal no ha actuat amb la contundència necessària per garantir el compliment d’aquestes obligacions.
Per tot l’exposat, el Grup Municipal de Transformem VNG proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’adopció dels següents,
ACORDS
PRIMER. Iniciar, el més aviat possible, el procediment de revisió i modificació de l’ordenança municipal pertinent, per incorporar-hi un règim específic i vinculant sobre el cablejat de telecomunicacions instal·lat a les façanes dels edificis del municipi.
SEGON. Crear un canal directe perquè la ciutadania pugui comunicar incidències, garantint resposta i seguiment.
TERCER. Elaborar, un diagnòstic municipal sobre l’estat del cablejat de telecomunicacions a les façanes de la ciutat, que identifiqui les zones amb major afectació, les instal·lacions potencialment en desús i els edificis catalogats que requereixin intervenció prioritària. Aquest diagnòstic ha de ser la base sobre la qual es programin les actuacions de reordenació i retirada, i ha de ser accessible a la ciutadania.
QUART. Establir un règim sancionador efectiu per a les empreses que incompleixin les seves obligacions legals.
CINQUÈ. Establir una taula de treball amb les principals operadores de telecomunicacions presents al municipi per donar a conèixer el nou marc regulador que s’impulsarà, acordar un calendari de retirada voluntària del cablejat en desús i explorar fórmules d’integració ordenada de les noves instal·lacions. Aquesta taula haurà de preveure la participació de representants del veïnat, dels consells de barri i de tots els grups municipals.
SISÈ. Activar, els mecanismes d’inspecció i control disponibles en el marc de la normativa vigent, i en particular els derivats de l’article 44 de la Llei 11/2022, de 28 de juny, General de Telecomunicacions, que exigeix que les instal·lacions per façana estiguin degudament justificades per la impossibilitat d’alternatives viables. Des de l’Ajuntament es requerirà a les operadores que acreditin el compliment d’aquest requisit per a les instal·lacions existents, i incoarà els expedients sancionadors pertinents davant d’incompliments detectats.
SETÈ. Traslladar el contingut d’aquesta moció al Consell Comarcal del Garraf, als ajuntaments de la comarca i als organismes de representació municipal, Localret, ACM i FMC, amb la finalitat de promoure una actuació coordinada i un marc normatiu homogeni a escala supramunicipal que garanteixi que la problemàtica del cablejat en façanes no es resolgui de manera fragmentada ni desigual entre municipis veïns.
MOCIÓ EN DEFENSA DEL DESENVOLUPAMENT RURAL I MARÍTIM, DEL PROGRAMA LEADER I DEL MODEL DE PESCA MEDITERRANI DAVANT EL FUTUR MARC FINANCER DE LA UNIÓ EUROPEA.
Aquesta Moció és una petició de la Federació de Municipis de Catalunya, Associació de Micropobles de Catalunya, Associació Catalana de Municipis i Associació d’iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya, a la que hem volgut donar veu al Ple de Vilanova i la Geltrú per defensar el nostre Primer Sector.
La Unió Europea es troba actualment en un moment clau de definició del futur Marc Financer Plurianual per al període 2028–2034, que determinarà les prioritats i els recursos destinats al desenvolupament econòmic, social i territorial dels seus estats membres durant els propers anys.
Al llarg de les darreres dècades, els territoris rurals i marítims d’Europa han posat en marxa instruments específics que han demostrat una gran capacitat per impulsar el desenvolupament local, la diversificació econòmica i la cohesió territorial. Entre aquests instruments destaca el Desenvolupament Local Participatiu (DLAL / CLLD), implementat a través dels Grups d’Acció Local LEADER en l’àmbit rural i dels Grups d’Acció Local de Pesca i Aqüicultura (GALP) en l’àmbit marítim.
Aquest model bottom-up, basat en la participació dels actors locals i en la cooperació entre administracions, sectors econòmics i societat civil, ha permès aprofundir el projecte europeu en territoris sovint allunyats dels grans centres urbans.
Actualment, més de 3.500 grups d’acció local rurals i pesquers operen a Europa, donant cobertura a més de 100 milions d’habitants i constituint un dels instruments més eficaços de la política europea de cohesió territorial, gràcies a la seva capacitat granular d’incidir en el territori. Tanmateix, en el context de la futura reforma del pressupost europeu, la proposta presentada per la Comissió Europea apunta cap a una reducciódels recursos destinats a les polítiques agràries (en un 22%), rurals (en un 40%) i pesqueres (en un 66%) que farien més difícil les polítiques de desenvolupament. A més, hi ha el risc de recentralització mitjançant el model de “sobre únic”, on la gestió d’un únic Pla Nacional i Regional d’Associació podria quedar concentrada en els governs estatals, relegant els ajuntaments i els Grups d’Acció Local (GAL) a ser meres “finestretes” administratives sense capacitat de decisió estratègica ni influència real sobre el terreny.
Els territoris mediterranis afronten reptes específics vinculats a la sostenibilitat ambiental, el canvi climàtic, la pressió sobre els ecosistemes marins, el despoblament rural i el relleu generacional en sectors clau com l’agricultura, la pesca i l’aqüicultura. L’acció dels grups d’acció local és més necessària que mai en el context d’incertesa i polarització en què vivim.
En aquest context, diverses institucions i actors territorials de l’Euroregió Pirineus Mediterrània han impulsat la Crida Mediterrània pel futur del desenvolupament local participatiu, del món rural i del sector pesquer, amb l’objectiu de reivindicar el paper d’aquests territoris en la construcció d’una Europa cohesionada, sostenible i resilient.
Aquesta crida defensa la necessitat de garantir un finançament europeu estable i suficient per al desenvolupament rural i marítim, reforçar el Desenvolupament Local Participatiu (CLLD) com a instrument clau de governança territorial, i reconèixer les especificitats del model de pesca mediterrani, caracteritzat per una flota majoritàriament artesanal, arrelada al territori i essencial per a l’economia, la cultura i la identitat de moltes comunitats costaneres.
Els municipis, com a administració més propera a la ciutadania i coneixedora de la realitat dels seus veïns i veïnes, tenen un paper fonamental en la defensa d’una Europa més forta i equilibrada, quegaranteixi oportunitats per a totes les regions, especialment a les més allunyades dels centres de poder.
Per tot això, es considera necessari que el món local expressi el seu suport a aquests principis i contribueixi a situar el desenvolupament rural i marítim en el centre del debat europeu sobre el futur pressupost de la Unió.
Per tot l’exposat, el Grup Municipal de Transformem VNG proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’adopció dels següents,
ACORDS
PRIMER. Expressar el suport d’aquest Ajuntament als principis recollits en la Crida Mediterrània pel futur del desenvolupament local participatiu, del món rural i del sector pesquer, que defensa una Europa més cohesionada, equilibrada territorialment i compromesa amb els seus territoris rurals i marítims.
SEGON. Reivindicar el paper fonamental del Desenvolupament Local Participatiu (CLLD) i dels Grups d’Acció Local GAL i GALP com a instruments eficaços per impulsar de forma granular, directa i efectiva el desenvolupament territorial, la innovació social, la diversificació econòmica i la participació ciutadana en el món rural i marítim.
TERCER. Instar les institucions europees, l’Estat i la Generalitat de Catalunya a garantir la continuïtat i el reforç del programa LEADER i del desenvolupament local participatiu en l’àmbit rural i pesquer, assegurant-ne una dotació pressupostària estable, específica i suficient dins del futur Marc Financer Plurianual de la Unió Europea.
QUART. Reclamar el reconeixement i la defensa de l’especificitat del model de pesca a la Mediterrània, basat en la pesca costanera artesanal, com a element clau per a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social del litoral, així com l’enfortiment dels instruments financers per al desenvolupament de les comunitats pesqueres, en forma de Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura.
CINQUÈ. Instar les institucions europees a garantir un finançament adequat per al desenvolupament rural i marítim, evitant la recentralització dels fons europeus en mans dels Estats i assegurant que aquests recursos arribin de manera efectiva, justa i suficient als territoris i a les comunitats locals.
SISÈ. Reafirmar el compromís del municipalisme amb una governança europea basada en el principi de subsidiarietat, que reconegui el paper dels governs locals en la definició i implementació de les polítiques europees amb impacte territorial.
SETÈ. Traslladar aquests acords a la Comissió Europea, al Parlament Europeu, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat, a les entitats representatives del desenvolupament rural i pesquer, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis.
PREGUNTES
PRIMERA– Pregunta sobre el dèficit lumínic existent actualment a la plaça d’Eduard Maristany.
SEGONA- Pregunta sobre el Servei de Neteja Viària.
Deixa un comentari