Aquesta setmana us volem informar i fer partícips de les mocions i preguntes que Transformem VNG ha presentat pel pròxim Ple Municipal del dia 1 de juny de 2026.
MOCIÓ PER LA PARTICIPACIÓ DE VILANOVA I LA GELTRÚ EN LA CONVOCATÒRIA 2026 DE SUBVENCIONS DEL
PLA DE VILES I BARRIS
DE CATALUNYA
El maig del 2026, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa i Roca presentava a l’auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú el Pla de Viles i Barris de Catalunya 2025-2029. Un total de cinc convocatòries amb un pressupost global de 1.600 milions d’euros, destinat a revitalitzar zones i barris de tot el país, a partir de la presentació per part dels municipis de projectes de rehabilitació integral que contemplin tres eixos; l’urbanístic, l’ambiental i el social.
Malgrat que el Pla de Viles i Barris es presentés a Vilanova i la Geltrú, la ciutat no va poder presentar-se en la convocatòria de l’any 2025, atès el Pla de Sanejament de les finances municipals i la subsegüent impossibilitat de complementar amb fons propis una hipotètica subvenció atorgada per la Generalitat de Catalunya.
Aquesta nova edició del Pla de Viles i Barris, reprèn l’esperit i dona continuïtat a l’antiga llei de barris, la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, que a escala local, suposà la transformació i revitalització del barri del Nucli Antic. Vilanova i la Geltrú es presentà a la convocatòria de l’any 2006, amb el Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Antic, també conegut com a PINA, que seria seleccionat i comptaria amb un finançament de més de 14 milions d’euros, assumit per la Generalitat i l’Ajuntament. Així doncs, i durant més de quatre anys, es van reurbanitzar vint-i-cinc carrers i cinc places del barri, així com es va recuperar La Sala com a equipament o es van fer un seguit d’arranjaments a l’Orfeó Vilanoví. Hi hagué en paral·lel diversos programes socials, de dinamització econòmica i cultural, mentre es comptà alhora amb subvencions a la rehabilitació d’habitatges per arranjar façanes o instal·lar ascensors entre d’altres.
L’actual Pla de Barris, és una eina de cohesió social que prové de l’aplicació de la Llei 11/2022, del 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles. Els projectes s’enfoquen en les Àrees d’Atenció Especial (AAE), que han de complir un seguit d’indicadors per entrar en aquesta categoria, com ara la manca d’equipaments o el dèficit de serveis, problemàtiques d’habitatge i un nivell de renda inferior a la mitjana del país. La Generalitat pretén que un total de cent vint programes es desenvolupin durant els anys vinents. Aquests han de de complir amb tres eixos de manera transversal, el de transformació física, el de transició ecològica i el d’acció sociocomunitària. Les actuacions finançades han d’executar-se en un període màxim de cinc anys ampliable a vuit. En el cas de Vilanova i la Geltrú, al tenir més de 50.000 habitants, la Generalitat aportaria el finançament del 50% del pressupost del programa, mitjançant el Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial mentre el 50% restant aniria a càrrec de les arques municipals. El pressupost total cofinançant entre ambdues administracions no pot ser ni superior als 25 milions d’euros, ni inferior als 6 milions d’euros.
El desembre del 2025 coneixíem els vint municipis seleccionats d’entre els vuitanta-tres que es presentaven. Al Penedès, Calafell obtenia la subvenció de més de 12 milions d’euros.
Enguany, el període de presentació de sol·licituds s’obrirà per aquestes dates i donat l’estat financer de les arques municipals, la ciutat de Vilanova i la Geltrú podria acollir-s’hi, elaborant el Programa memòria d’intervenció integral.
Entre els objectius del Pla de Barris hi ha, tanmateix, l’impuls de la participació ciutadana, no només durant la fase d’execució del programa, sinó també durant l’elaboració. A aquests efectes, la Diputació de Barcelona va obrir un recurs econòmic al seu Catàleg de serveis al mes de febrer d’enguany per al suport econòmic als municipis que optin a subvencions del Pla de barris de la Generalitat, per la redacció de programes memòria de nova redacció amb un import de 14.000 euros sobre una despesa mínima de 22.000 euros. En el cas de Terrassa, a tret d’exemple, es va comptar l’any passat amb el suport de la Diputació de Barcelona per elaborar mitjançant un procés participatiu llur proposta, malgrat i no ser escollidaa la convocatòria del 2025. I és que l’esmentat ajut, a banda de servir per finançar tant la redacció dels PMIIs, té per funció la realització dels processos de participació que s’han d’efectuar en el procés d’elaboració d’aquests programes.És fonamental que les entitats, agents econòmics i veïnes i veïns a títol individual dels sectors del municipi que puguin adherir-se a la convocatòria hi diguin la seva, mitjançant els corresponents processos de participació ciutadana. Caldrà, d’altra banda, obrir un rigorós debat tècnic i polític sobre la tria dels sectors del municipi que es presenten al Pla de Barris, d’entre tots els sectors del municipi que compleixin amb les característiques d’Àrees d’Atenció Especial.
Per tot l’exposat, el Grup Municipal de Transformem VNG proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’adopció dels següents,
ACORDS
PRIMER. Manifestar la voluntat de la ciutat de Vilanova i la Geltrú de participar del Pla de Viles i Barris de Catalunya 2025-2029.
SEGON. Presentar un Programa memòria d’intervenció integral a la convocatòria de subvencions del Pla de Barris de l’any 2026.
TERCER. Obrir un espai de debat tècnic i polític entre els grups municipals sobre els criteris que han fonamentat la tria de sectors dels barris de Sant Joan i del Molí de Vent per participar al Pla de Barris, els aspectes que configuraran el PMII i el procés d’elaboració d’aquest, de manera que tots els grups municipals puguin fer-hi les aportacions pertinents abans de la presentació de la sol·licitud a la convocatòria 2026.
QUART. Dur a terme un procés participatiu amb les entitats, el veïnat i els agents econòmics dels sectors del municipi on es determini.
CINQUÈ. Notificar el present acord a la Federació d’Associacions de Veïns de Vilanova i la Geltrú.
MOCIÓ PEL CANVI DE NOM DELS CENTRES CÍVICS DE SANT JOAN I DEL MOLÍ DE VENT PRIORITZANT
LA VISIBILITZACIÓ FEMENINA I LA VINCULACIÓ AMB LA CIUTAT
La ciutat de Vilanova i la Geltrú compta amb una xarxa de set centres cívics, que s’ubiquen als barris del Tacó, de Sant Joan, de Mar, de la Sardana, de la Geltrú, de la Collada- els Sis Camins i del Molí de Vent. Aquests equipaments constitueixen espais de socialització, de cohesió, d’identitat i de dinamisme de les veïnes i veïns dels barris i de l’associacionisme local. L’any 2017, la Comissió de Nomenclàtor acordà assignar noms a aquests equipaments; Centre Cívic del Tacó – Munda Terraire, Centre Cívic de Sant Joan – Josep Carner, Centre Cívic de Mar- Joan Lloveras, Centre Cívic de la Sardana – Teresa Basora; Centre Cívic de la Geltrú – Salvador Masana, Centre Cívic Centre Cívic de la Collada- els Sis Camins – Xavier García i Centre Cívic del Molí de Vent – Joanot Martorell.
Nou anys després, és palpable com una part important del veïnat desconeix el nom d’aquests equipaments, referint-se a ells pel barri en què es troben. A banda del fet que els noms hagin arrelat més o menys en la societat, aturem-nos a analitzar-los. Copsem com cinc d’aquests noms són d’homes, contra només dos de dones. En paral·lel, cinc dels set noms són persones de la ciutat, amb una especial rellevància social i/o cultural, com poden haver estat pintors, escriptors, activistes i promotors culturals, cantants o persones vinculades a la pagesia, mentre que els altres dos noms, responen a persones, que tenint una especial rellevància en la poesia i l’escriptura en català, no tenen un vincle directe amb Vilanova i la Geltrú.
Els Centres Cívics són espais de trobada i treball on els barris i la ciutat es mouen, llocs que el veïnat sent com a propi, on es dibuixen les microidentitats locals, fruit de la història i les lluites compartides. Els barris de Sant Joan i del Molí de Vent van començar a articular-se a partir dels anys cinquanta i seixanta, essent les zones amb el creixement demogràfic més elevat del municipi, per convertir-se avui dia enel primer i el quart barri més poblat de la vila, sumant conjuntament un 30% de la població local. I cal preguntar-se, per què els equipaments cívics d’aquests barris no tenen noms de persones arrelades a Sant Joan, al Molí de Vent o a Vilanova i la Geltrú?
És necessari en aquest punt, obrir un debat sobre la conveniència del canvi de nom d’ambdós equipaments cívics per unificar criteris i és que és innegable que els barris de Sant Joan i del Molí de Vent tenen una enorme trajectòria i història per explicar, però el fet que els noms dels seus equipaments no estiguin aterrits a la ciutat, als barris, pot a vegades fer la sensació contrària. Replantejar aquests noms, és una oportunitat per col·laborar a visibilitzar la contribució femenina de veïnes del nostre municipi, tot contribuint a reduir l’històric dèficit de l’actual nomenclàtor, qüestió posada sobre la taula històricament, com ara mitjançant les representants del Casal de Dones a la Comissió del Nomenclàtor, amb la moció de l’esmentada entitat aprovada al Ple Municipal per la paritat en el nomenclàtor l’any 2017, o enguany amb les darreres incorporacions al nomenclàtor local. Inequívocament, en Joanot Martorell, un dels màxims exponents del segle d’or valencià, autor de Tirant lo Blanch i en Josep Carner, príncep dels poetes catalans i màxim exponent de la poesia del moviment noucentista, mereixen el seu lloc en el nomenclàtor de Vilanova i la Geltrú, però els Centres Cívics de Sant Joan i del Molí de Vent no semblen els espais més indicats, vist que els altres centres cívics porten el nom de persones arrelades al municipi, calent trobar un altre emplaçament per en Joanot Martorell i en Josep Carner, que foren propostes presentades en forma de moció i avalades pel Ple Municipal.
El canvi d’aquestes denominacions provocarien una incidència menor en les veïnes i els veïns, però poden obrir la porta a incrementar l’arrelament i dels barris de Sant Joan i del Molí de Vent amb els seus centres cívics, si el corresponent procés participatiu és dut a terme. Les denominacions actuals no es consultaren directament a les entitats ni al veïnat i aquí és on es presenta l’oportunitat. Cal consultar en primer terme a les associacions veïnals, però també a totes les entitats que tenen aquests centres cívics com a seu social, obrint un debat que impliqui les parts, comptant també amb el veïnat a títol individual, possibilitant fòrums de debat isessions participatives que permetin posar sobre la taula propostes de noms i mecanismes d’elecció en coordinació amb la Comissió de Nomenclàtor.
Per tot l’argumentari exposat, el Grup Municipal de Transformem – VNG, proposa al Ple l’adopció del següent acord.
ACORDS
PRIMER. Emplaçar a la Comissió del Nomenclàtor a estudiar la modificació dels noms dels Centres Cívics de Sant Joan – Josep Carner i del Molí de Vent – Joanot Martorell, a partir de criteris cercant la visibilització femenina i la vinculació directa dels noms amb els barris en qüestió o amb la ciutat de Vilanova i la Geltrú.
SEGON. Dur a terme una consulta amb les entitats veïnals dels barris de Sant Joan i del Molí de Vent, així com amb totes les entitats que tenen com a seu social els Centres Cívics concernits.
TERCER. Realitzar un procés participatiu amb entitats i veïnat dels barris de Sant Joan i del Molí de Vent.
QUART. Notificar el present acord a les associacions veïnals de Sant Joan i del Molí de Vent, a les entitats que tenen com a seu social els Centres Cívics dels barris esmentats, al Casal de Dones i a les direccions d’aquests equipaments cívics.
PREGUNTES
PRIMERA– Pregunta sobre l’estat del Pla de Millora Ubrana Cap de Creu – Manel deCabanyes.
SEGONA- Pregunta sobre la situació de l’acord municipal votat al Ple de juny de 2024 sobrel’estudi per a la implementació d’un servei municipal de lloguer de bicicletes.
Deixa un comentari