PARADETA INFORMATIVA
AL PRAT DE VILANOVA
El pròxim dissabte 20 de Juny, continuant amb el nostre compromís de proximitat amb els ciutadans i les ciutadanes de la nostra Ciutat, muntarem la paradeta informativa al barri del Prat de Vilanova, Passeig de Voramar creuament amb carrer Ones.
A la paradeta podrem parlar i rebre de primera mà les peticions i preocupacions dels veïns i veïnes de la Ciutat que us apropeu per parlar amb nosaltres, com sempre us diem, Transformem VNG no tindria sentit sense la comunicació i el contacte constant i directe amb la ciutadania.
A la paradeta com és costum, també tindrem la nostra Enquesta Anònima a disposició dels ciutadans, per tal que tothom pugui explicar quines són les mancances més grans als seus barris, us recordem que a la web podeu fer l’enquesta En línia des d’aquest Enllaç.
ASSISTIM A LA PONÈNCIA DE BENESTAR ANIMAL ORGANITZADA PER L’AV DE MAS TAPET
Mas Tapet reflexiona sobre la convivència entre animals i persones
Diumenge passat vam tenir l’oportunitat d’assistir a una ponència organitzada per l’Associació de Veïns de Mas Tapet que, d’entrada, podia semblar una qüestió de veïnatge menor, però va quedar clar que no ho era.
Al Centre Cívic de la Collada, i durant més de dues hores, l’especialista en conducta canina Liliana i en Francesc, expert amb més de 2.000 hores de treball amb gossos gpp i gossos amb problemes de conducta, van conduir una sessió oberta a tota la ciutadania de Vilanova i la Geltrú sobre benestar animal i convivència a les urbanitzacions. Unes trenta persones van escoltar, preguntar i debatre. No es buscava arribar a cap acord ni redactar cap normativa, l’objectiu era un altre, donar eines per reflexionar i fer-nos més conscients del que realment necessiten els animals amb qui convivim.
Benestar animal, molt més que menjar i aigua
Un dels primers punts que van deixar clar els experts és que el benestar animal és un concepte que sovint entenem de manera incompleta. Tendim a pensar que un animal està bé si té menjar, aigua, refugi i atenció veterinària. Però la ciència del comportament animal fa temps que va més enllà d’aquesta visió.
Els gossos són animals socials, i necessiten interacció, estimulació mental, exploració, aprenentatge i, sobretot, vincle amb les persones amb qui viuen. Un gos pot tenir totes les necessitats bàsiques cobertes i, tot i així, no tenir una bona qualitat de vida. L’espai no substitueix la companyia, un jardí gran pot ser un complement, però no pot fer les funcions d’un passeig compartit, d’una experiència nova, del contacte amb el món exterior.
Quan un gos passa llargues hores sol, aïllat en una parcel·la o un jardí, poden aparèixer lladrucs excessius, conductes repetitives, destrucció, ansietat o hiperexcitació. No perquè sigui un animal problemàtic, sinó perquè està intentant gestionar una situació que no cobreix totes les seves necessitats. Els experts van ser molt clars en aquest punt, molts dels conflictes de convivència que es generen amb els animals tenen l’arrel aquí.
El vincle com a necessitat bàsica
Liliana i Francesc van dedicar una part important de la sessió a explicar per què el vincle entre el gos i la seva família humana no és un luxe, sinó una necessitat. Els gossos porten milers d’anys evolucionant al costat de les persones. No estan dissenyats per viure aïllats, i la relació amb els seus referents humans és fonamental per al seu equilibri emocional.
Un passeig no és únicament exercici físic, és comunicació, exploració, aprenentatge i temps compartit. Quan un gos surt a passejar, descobreix olors, processa informació, estableix relacions. Tot això contribueix a la seva seguretat emocional i redueix l’estrès. Quan aquest estímul no existeix de manera regular, les conseqüències es manifesten en comportaments que sovint interpretem malament com a agressivitat o mala conducta.
Gossos solts i gossos lligats, qui pot triar?
Un dels moments de la sessió que va generar més debat va ser l’anàlisi de les trobades entre gossos durant els passejos. Els experts van plantejar un exemple pràctic que va fer reflexionar a moltes de les persones presents.
Imaginem dos gossos. Un va solt i corre lliurement; el seu responsable diu que el gos no fa res. L’altre va lligat, potser perquè és ancià, perquè té por, perquè és reactiu o perquè està en un procés de rehabilitació conductual. Quan el gos solt s’acosta sense control, qui pot decidir com gestionar la situació? Només un d’ells.
La ciència del comportament caní és clara, les trobades equilibrades són aquelles en què tots dos animals tenen capacitat d’elecció. Quan un pot decidir i l’altre no, apareix la tensió, la frustració i la resposta defensiva. Molts conflictes entre gossos no passen perquè un animal sigui agressiu, passen perquè un dels dos no pot gestionar la situació lliurement. Aquesta distinció és important, i els experts la van explicar amb una claredat que hauria d’arribar a molta més gent.
Tinença responsable i convivència entre veïns
La ponència també va abordar el marc legal actual, la Llei 7/2023 introdueix el concepte de tinença responsable, que implica que estimar el nostre animal no sempre és suficient. Cal supervisar-lo, prevenir riscos, garantir el seu benestar i respectar les altres persones i animals. Més drets per als animals significa, necessàriament, més responsabilitat per a les persones que convivim amb ells.
Però més enllà de la normativa, Liliana i Francesc van insistir en una idea que va recórrer tota la sessió, no existeixen dos bàndols.
Hi ha persones que volen que els seus gossos gaudeixin de llibertat, i és comprensible.
Hi ha persones que necessiten mantenir els seus animals controlats per raons de seguretat o de treball conductual, i també és legítim.
La convivència no passa per decidir qui té raó, sinó per comprendre que les nostres necessitats no poden imposar-se sobre les dels altres, ni les humanes ni les animals.
Una sessió que calia fer
Al final de la sessió es va aconseguir crear un espai de reflexió honest, amb preguntes incòmodes i respostes rigoroses, en un ambient de respecte mutu entre veïns que no sempre veuen les coses de la mateixa manera.
Des de Transformem VNG valorem molt positivament iniciatives com aquesta.
Les Associacions de Veïns fan una feina imprescindible, que moltes vegades no és reconeguda degudament per l’administració. Que els veïns i veïnes de Mas Tapet es reuneixin i s’organitzin per millorar la convivència a la seva urbanització és un clar exemple de participació ciutadana real.
La propera vegada que el consistori parli de benestar animal, potser hauria de mirar primer les necessitats reals dels barris i urbanitzacions i consultar als experts quina és la millor manera d’afrontar el repte d’aconseguir una Ciutat que garanteixi el Benestar Animal real i equilibrat.
Deixa un comentari