Ple Municipal
1 de juny de 2026
Aquesta setmana ens plau comunicar-vos que al Ple Municipal d’ahir dilluns 1 de juny de 2026 van ser aprovades les mocions presentades per Transformem VNG , continuem treballant amb el model Municipalista i avançant per construir una Vilanova millor per a tots i totes.
Us informem dels resultats de les votacions dels diferents Grups Municipals a la moció presentada per Transformem VNG amb un petit resum del seu desenvolupament.
MOCIÓ PER LA PARTICIPACIÓ DE VILANOVA I LA GELTRÚ EN LA CONVOCATÒRIA 2026 DE SUBVENCIONS DEL
PLA DE VILES I BARRIS
DE CATALUNYA
AQUESTA MOCIÓ VA SER APROVADA AMB ELS SEGÜENTS VOTS:
PSC…………………………………….A FAVOR
VECP………………………………….A FAVOR
ERC…………………………………….A FAVOR
JUNTS X CAT……………………..A FAVOR
CUP-VNG…………………………..A FAVOR
PP………………………………………..A FAVOR
En Marc Segarra va fer l’exposició d’aquesta Moció:
Dèficit d’equipaments, problemàtiques d’habitatge, rendes per sota de la mitjana. Són barris que porten anys esperant una inversió d’aquesta magnitud i que la mereixen.
El maig passat, el president de la Generalitat va venir a Vilanova i la Geltrú a presentar el Pla de Viles i Barris. Va escollir l’auditori Eduard Toldrà. Va parlar de 1.600 milions d’euros per transformar barris de tot Catalunya. I Vilanova, la ciutat amfitriona, va quedar fora l’any passat sense ni poder-se presentar. Això no pot tornar a passar.
L’any 2025, les restriccions del Pla de Sanejament financer van ser l’excusa. Mentrestant, Calafell obtenia més de 12 milions d’euros. Enguany la situació financera ha millorat i la convocatòria torna a obrir-se. No tenim cap raó per quedar-nos a fora.
Vilanova sap fer això. L’any 2006, el Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Antic —el PINA— va transformar 25 carrers i 5 places, va recuperar La Sala, va finançar ascensors i façanes, va desplegar programes socials i culturals. Tot amb més de 14 milions d’euros cofinançats amb la Generalitat. Tenim experiència, tenim capacitat tècnica i tenim barris que necessiten exactament aquest tipus d’inversió.
Els barris de Sant Joan i del Molí de Vent els dos més poblats de la ciutat, amb el 30% de la població reuneixen les condicions per ser declarats Àrees d’Atenció Especial. Dèficit d’equipaments, problemàtiques d’habitatge, rendes per sota de la mitjana. Són barris que porten anys esperant una inversió d’aquesta magnitud i que la mereixen.
A més, la Diputació de Barcelona ja té un ajut de 14.000 euros disponible per finançar la redacció del programa memòria i el procés participatiu. Altres municipis com Terrassa ja l’han utilitzat. El cost de posar-se en marxa és mínim. El cost de no fer-ho, molt més alt.
Però volem ser clars en una cosa: aquesta moció no demana que l’Ajuntament decideixi tot sol. Demana que s’obri el debat entre tots els grups municipals sobre quins barris es presenten i amb quins criteris, i que el veïnat, les entitats i els agents econòmics dels barris afectats puguin participar en l’elaboració del programa abans que es presenti la sol·licitud.
Demanem el vot favorable de tots els grups. Els barris de Sant Joan i del Molí de Vent no poden tornar a quedar fora per manca de voluntat política.
MOCIÓ PEL CANVI DE NOM
DELS CENTRES CÍVICS
DE SANT JOAN I
DEL MOLÍ DE VENT
PRIORITZANT
LA VISIBILITZACIÓ FEMENINA
I LA VINCULACIÓ AMB LA CIUTAT
AQUESTA MOCIÓ VA SER APROVADA AMB ELS SEGÜENTS VOTS:
PSC…………………………………….A FAVOR
VECP………………………………….A FAVOR
ERC…………………………………….A FAVOR
JUNTS X CAT……………………..A FAVOR
CUP-VNG…………………………..A FAVOR
PP………………………………………..A FAVOR
En Marc Segarra va fer l’exposició d’aquesta Moció:
El que proposem no és decidir nosaltres.
És exactament el contrari, obrir el procés al veïnat, a les entitats i a les Associacions de Veïns i Veïnes.
Vilanova i la Geltrú té set centres cívics. Cinc d’ells porten el nom de persones arrelades a la ciutat: pintors, escriptors, activistes, pagesos, gent d’aquí. I dos no: el de Sant Joan porta el nom de Josep Carner, príncep dels poetes catalans, i el del Molí de Vent, el de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanch. Dues figures enormes de la literatura catalana. Però figures sense cap vincle amb Vilanova i la Geltrú ni amb aquests barris.
Quan es van assignar els noms l’any 2017, es va fer amb bona voluntat. Però nou anys després, el propi veïnat els desconeix i continua parlant del centre cívic de Sant Joan o del Molí de Vent, sense afegir-hi cap nom. Quelcom no ha arrelat. I val la pena preguntar-se per què.
Sant Joan i el Molí de Vent no són qualsevol barri. Són el primer i el quart barri més poblat de la ciutat. Junts sumen el 30% de la població de Vilanova. Van créixer als anys cinquanta i seixanta amb famílies que van construir la ciutat des de baix, amb molt poc i amb molta voluntat. Aquests barris tenen història, identitat i lluites pròpies. Mereixen un centre cívic que porti el nom d’algú que formi part d’aquella memòria.
A més, dels set noms actuals, cinc són d’homes i només dos de dones. Aquesta moció és també una oportunitat per corregir aquest desequilibri, visibilitzant dones de la ciutat que han contribuït a fer Vilanova el que és. Ho reclamava el Casal de Dones, ho va avalar un ple d’aquest ajuntament l’any 2017, i ho tornem a posar sobre la taula ara.
I Carner i Martorell? Mereixen el seu lloc en el nomenclàtor de Vilanova. Però potser en un carrer, en una plaça, en un altre equipament. No en un centre cívic de barri que hauria de parlar de la gent d’aquell barri.
El que proposem no és decidir nosaltres. És exactament el contrari, obrir el procés al veïnat, a les entitats, a les associacions de veïns de Sant Joan i del Molí de Vent, a tothom qui té el centre cívic com a seu. Que siguin ells i elles qui proposin, qui debatin, qui triïn. L’Ajuntament ha de facilitar aquest procés, no substituir-lo.
Al torn de preguntes
Na Maria Luz roca va ser l’encarregada de realitzar les preguntes a l’equip de Govern
1.- Des de Transformem VNG volem aprofitar l’aprovació inicial del projecte d’urbanització del sector de Cap de Creu-Manuel de Cabanyes per posar sobre la taula una pregunta que considerem fonamental.
Celebrem que aquest àmbit de més de 8.500 metres quadrats al centre de la ciutat inclogui zones verdes, equipaments i habitatge. I valorem que dos dels quatre blocs previstos siguin d’habitatge de protecció oficial. Estem parlant d’una ubicació privilegiada, en ple centre, ben comunicada i amb serveis, exactament el tipus d’emplaçament on l’habitatge protegit té més impacte real per a les famílies que l’han de necessitar.
Ara bé, la pregunta que volem fer és aquesta: quin és el compromís concret de l’equip de govern per garantir que aquests habitatges de protecció oficial arribin efectivament a persones i famílies de Vilanova amb necessitats reals d’accés a l’habitatge? Existeix algun mecanisme previst per assegurar que no acabin en mans d’inversors o destinats a usos que no corresponen a la seva naturalesa social? I es contempla la possibilitat que part d’aquest habitatge protegit sigui de lloguer assequible, i no només de compra?
El sòl públic i els drets d’urbanització són recursos col·lectius, i quan s’incorpora habitatge protegit en una operació d’aquest abast, la ciutadania té dret a saber com es garantirà la seva funció social.
La contesta del Govern va ser la següent:
El regidor Gerard Llobet va contestar el següent:
Aquest pla de millora és d’iniciativa privada. En aquests moments, s’ha presentat el projecte d’urbanització, que va ser aprovat recentment, i ja està publicat al web municipal. També el vam explicar a la corresponent comissió informativa.
Ara resta pendent la presentació del projecte de reparcel·lació. Quan aquest estigui presentat, tramitat i aprovat, es publicarà igualment. A partir d’aquell moment, es podran presentar les llicències d’edificació i iniciar el procés constructiu.
En qualsevol cas, tot això dependrà de la junta de compensació, ja que es tracta d’un sector d’iniciativa privada.
Es va repreguntar:
Respecte al dèficit d’equipaments, el govern ha fet algun tipus de reflexió?
La contesta va ser:
No, en aquest cas concret, en aquest àmbit d’equipament, quan sapiguem exactament quin és l’emplaçament, podrem determinar quin tipus d’equipament s’hi pot ubicar.
Ara mateix, però, fins que no tinguem clar quin és el sòl que rebrem, continuem fent aquesta reflexió. Tot depèn, insisteixo, del procés d’urbanització i que l’Ajuntament acabi fent la recepció dels espais públics, dels vials i de la resta d’elements que li corresponen.
2.- Al ple del juny de 2024, ara fa tot just dos anys, aquesta corporació va aprovar per unanimitat la moció per dur a terme l’estudi de viabilitat d’un servei de lloguer de bicicletes públiques a Vilanova i la Geltrú. En aquell moment, el govern va assenyalar que caldria comptar amb finançament de la Diputació de Barcelona per fer-ho possible.
Aprofitant que fa menys de dues setmanes se celebrava la Jornada Catalana de la Mobilitat, des del Grup Municipal de Transformem VNG ens agradaria preguntar: s’han fet gestions davant la Diputació per obtenir finançament? S’ha iniciat algun treball intern al Servei de Mobilitat per abordar l’estudi de viabilitat? I hi ha algun calendari previst per complir el compromís municipal dins l’actual mandat?
La contesta del Govern va ser la següent:
El regidor Gerard Llobet va contestar el següent:
En aquest cas, no s’ha tirat endavant aquest estudi perquè continuem a l’espera de poder-nos presentar a una convocatòria que ens permeti redactar un estudi d’aquestes característiques.
Malgrat això, sí que hem fet una prospecció dels sistemes de bicicleta pública que existeixen a Catalunya en ciutats similars a Vilanova, fora de l’àrea metropolitana i al marge del Bicing i del sistema metropolità de bicicleta. Cal tenir en compte que aquests sistemes compten amb un finançament propi i amb uns recursos que ja ens agradaria tenir, perquè la implantació de sistemes d’aquest tipus és costosa.
La realitat és que el panorama és força complex. Hi ha iniciatives com el sistema públic de bicicleta de Reus que, en el seu moment, va suposar una inversió superior als dos milions d’euros per implantar una xarxa amb 21 estacions i aproximadament 300 bicicletes.
També tenim l’exemple paradigmàtic de Girona, un sistema que funciona des de l’any 2009. Segons les dades de què disposem, requereix una aportació anual de l’Ajuntament d’uns 300.000 euros, ja que és un servei deficitari.
Per tant, disposem d’algunes xifres i d’algunes referències, però, en qualsevol cas, caldria concretar molt més qualsevol proposta. El que sí que ens diu la lògica és que necessitaríem una massa crítica superior a la que té actualment Vilanova i la Geltrú i, per tant, probablement hauríem de plantejar un sistema de caràcter supramunicipal.
Al torn de Precs
1.- Des de Transformem VNG volem fer un prec a l’equip de govern en relació amb l’estat dels vorals del Camí de la Plana.
En aquests moments, els marges d’aquest camí presenten una acumulació notable de vegetació i brossa que dificulta el pas de vianants i genera un risc evident, especialment en els mesos d’estiu, tant per la circulació de persones com pel risc d’incendi en zones properes a vegetació seca.
Per tant, demanem a l’equip de govern que programi amb caràcter urgent una actuació de neteja i desbrossament dels vorals del Camí de la Plana, i que s’estableixi un calendari de manteniment periòdic per evitar que la situació es torni a repetir.
2.- Des de Transformem VNG volem expressar la preocupació dels veïns i veïnes de les urbanitzacions periurbanes per la retirada dels serveis de recollida de poda i residus voluminosos a demanda.
Durant anys, aquests veïns han utilitzat aquest servei, fent un ús responsable dels serveis i contribuint a preservar l’entorn. L’eliminació d’aquest servei és molt preocupant degut a que parlem de zones amb un gran perill de risc d’incendi i l’aparició d’abocaments il·legals i restes vegetals pot incrementar aquest risc.
A més, el nou contracte de recollida d’escombraries genera dubtes importants. Tot i incloure les urbanitzacions periurbanes dins l’àmbit del contracte, posteriorment exclou diversos serveis i presenta contradiccions entre lots pel que fa a la recollida a demanda de voluminosos i poda, sense aportar justificacions tècniques ni econòmiques.
Per això, demanem al govern que expliqui quins serveis es mantindran, quins desapareixeran i quina valoració s’ha fet de l’impacte d’aquestes decisions sobre la neteja, el civisme i la prevenció d’incendis.
Sabem que ens diran que son zones en les que no es paguen taxes d’escombraries, però potser seria adient abordar aquest tema i implementar aquesta taxa aprofitant el nou anunci de la Generalitat de facilitar la legalització de les Urbanitzacions periurbanes a Catalunya, garantint així un servei equitatiu per a tota la ciutat.
També sol·licitem que se’ns facilitin per escrit dades sobre els abocaments incontrolats, peticions de recollida d’andròmines i poda i queixes registrades a les urbanitzacions periurbanes, desglossades per cada urbanització dels últims dos anys.
3.- Des de Transformem VNG volem fer un prec a l’equip de govern en relació amb la senyalització de la cruïlla del Passeig de Ribes Roges amb la Rambla de Lluís Companys, en direcció al Far.
Malgrat l’existència d’una senyal blava d’obligatorietat de continuar recte en aquest punt, és habitual observar vehicles que intenten girar a l’esquerra per accedir a la Rambla de Lluís Companys, fet que provoca aturades sobtades i genera situacions de risc per a la resta de conductors i per als vianants. Aquesta problemàtica s’intensificarà en els pròxims mesos, coincidint amb l’augment de la freqüentació del passeig marítim durant l’estiu.
Per tant, demanem a l’equip de govern que revisi la situació i valori reforçar la senyalització en aquest tram, incorporant, per exemple, una senyal de prohibició de gir a l’esquerra, senyals prèvies d’avís i una millora de la senyalització horitzontal, amb l’objectiu de garantir una circulació més segura en una zona que, amb l’arribada de l’estiu, esdevindrà especialment concorreguda.
El Municipalisme continua deixant la seva empremta al Consistori de Vilanova i la Geltrú i seguirem treballant intensament per la nostra ciutat.
És el moment de retornar la confiança mostrada pel poble amb feina.
Transformem VNG continua amb el seu compromís de treballar per la Ciutat i els seus Veïns i Veïnes.
AL SEGÜENT ENLLAÇ PODEU CONSULTAR ÍNTEGRAMENT LES MOCIONS QUE ES VAN PRESENTAR PER RELACIONAR LES CONTESTES D’AQUEST ARTICLE.
Deixa un comentari